[title]
'Papá o mamá' sembla programada per satisfer la mala consciència dels pares divorciats amb professió lliberal i custòdia compartida. Agafa el model de 'La guerra de los Rose' i l’aplica al context prebèl·lic d’una parella que es baralla per no fer-se càrrec dels seus fills. El violent surrealisme de la pel·lícula de Danny de Vito estava treballat des d’una rigorosa progressió dramàtica, que aquí brilla per la seva absència. Les innombrables barrabassades que cometen els dos insuportables protagonistes pretenen, des de l’òptica de la incorrecció política, subvertir els cànons de la comèdia familiar, però el resultat mai no sembla creïble, ni tan sols com a sàtira d’un estil de vida anestesiat i narcisista, perquè l’escalada en la crueltat parricida passa de zero a cent per exigències del guió, i molt aviat t’ensumes que tanta tonteria acabarà amb una apologia de la conciliació.