Para Elisa

Una noia necessita guanyar diners de forma ràpida i sense escalfar-s’hi gaire el cap. Per aquest motiu, accepta la feina de cangur que li ofereix un estrany personatge. Però, com era d’esperar, aviat les coses agafen un color molt més sinistre... A partir d’aquest plantejament tan simple com formulari, Ti West realitzà a 'The house of the devil' un remarcable estudi sobre els més imperceptibles canvis de ritme, d’estètica i de to que el gènere de terror ha experimentat amb els anys. Amb un argument molt semblant, 'Para Elisa' aspira a executar una peça d’horror pur; un objectiu noble destrossat per un treball d’actors molt deficient i per una posada en escena que no és capaç de crear la més mínima atmosfera. Si a això hi sumem algunes escenes desconcertants, deslligades de la trama principal, que apunten cap a la qüestió de la violència de gènere, la sensació final és que la pel·lícula no sap què vol explicar realment ni, tampoc, com fer-ho.