[title]
Crec que en tot el temps que fa que escric a Time Out, mai m’havia semblat tan difícil valorar una pel·lícula amb estrelletes. Al cap i a la fi, quin sentit té posar nota a una cinta feta exclusivament per als fans d’una saga de terror iniciada l’any 1979 i que arriba a la seva cinquena entrega (la primera que no signa Don Coscarelli, aquí productor i coguionista) amb força cabells blancs i certament rovellada, però també amb una entranyable sensació de familiaritat? No us confongueu: els tres punts que veieu aquí són un reconeixement moral a una mitologia fantàstica que s’ha anat forjant sense presses –i gairebé sempre des de la independència– al voltant d’una petita família creativa que recentment va perdre el seu patriarca Angus Scrimm, el terrorífic Home Alt. Però la bona voluntat de 'Phantasma: Desolación' queda lluny de la imaginació que caracteritzava el film original, un malson que va captivar espectadors tan il·lustres com J.J. Abrams i que encara avui, si es revisa, resulta fascinant.