Plan en Las Vegas

Resulta que quan creues dues pel·lícules com Ressaca a Las Vegas i Dos vells rondinaires no estàs propiciant una apocalipsi etílica, com podíem esperar. El que et surt de la barreja és una festa agònica, sense esperit. Una mirada nostàlgica cap a temps millors, no només pel que fa a la joventut dels seus quatre personatges (imagineu aquest mateix càsting l’any 1989), sinó també per un temps en què Hollywood es preocupava dels seus personatges. La premissa pot fer una mica de mandra: tot passa la nit abans que un empresari d'edat respectable (Michael Douglas, per entendre'ns) es casi amb una dona en la trentena. Aquella nit, la del comiat de solter, es reuneix amb els seus col·legues d’infància, disposats a donar-ho tot. Hi ha acudits sòrdids, o aquesta és la seva intenció, però l’humor es va apagant a mesura que avança el metratge. I és així com t’adones que també els herois es fan vells. A certs anys, un ja no és capaç d’aguantar a la festa fins al final.