Plumíferos

Hi ha un misteri que em pertorba: per què tots els films dirigits als nens emulen inexorablement les fórmules creades pel cinema nord-americà? 'Plumíferos' podria ser-ne l’exemple més evident. Primer, perquè la seva estructura adopta les maneres d’un altre film d’ocellets animats, 'Rio'. Segon, perquè no dubta a seguir l’escola Disney i incloure moments musicals, en què la cançó intenta portar el pes emotiu del relat. Tercer, perquè com sol passar en el cinema infantil més recent, s’insisteix a tenir sempre un dolent i uns quants passatges foscos. No hi ha manera de plantejar una cinta que no es construeixi sempre sobre la dicotomia del bo i el dolent. No hi ha manera que els nens puguin gaudir d’un conte fílmic sense necessitat d’apeŀlar a la por. La gran qüestió és: per què s’emulen les fórmules quan ni tan sols es pot tenir un treball estètic? Visualment, 'Plumíferos' està molt lluny de la bona animació actual. –Violeta Kovacsics.