Pompeya

És una barreja de 'Titanic' i 'Gladiator': d’una banda, tenim una insípida història d’amor interclassista –ell, Milo, és un gladiador que cerca venjar la mort de la seva tribu; ella, Cassia, és la filla d’uns rics comerciants romans–; d’una altra, l’apocalíptica destrucció de la ciutat de Pompeia a causa de l’erupció del Vesuvi (79 dC) és una bona excusa per afegir espectacularitat al film. Més enllà d’això, 'Pompeya' és un nou exemple de neopèplum digitalitzat i violent –sense arribar als extrems de la sèrie de tele 'Spartacus'–, que Anderson serveix amb freda eficiència tècnica, però sense cap sentit del drama ni l’encant camp de films com 'Els últims dies de Pompeia'. Un cop exorcitzat l’art, tot queda en poc més que un bon entreteniment.