Prevenge

A Alice Lowe, la directora debutant i actriu principal d’aquesta comèdia negra al voltant d’una assassina en sèrie embarassada, la vam descobrir a 'Turistas', aquella altra sàtira fosca de Ben Wheatley que ella coprotagonitzava i coescrivia. Aquí Lowe reincideix en el registre de terror corrosiu a l’hora de resseguir les dissorts de Ruth, una dona de classe obrera amb tendències psicòpates que mata per indicació del seu fill nonat.

Prevenge se situa així en la tendència de cert cinema actual on l’horror dona forma a tribulacions específicament femenines. A la seva manera, la protagonista no fa altra cosa que obeir el mandat que una mare no pot deixar d’atendre els requeriments de la seva criatura, alhora que el film fa paleses la vulnerabilitat i la indefensió en què es troba una embarassada soltera (vídua per ser exactes) amb pocs recursos.

L’estripat atractiu de 'Prevenge' rau en la seva concepció 'punk do it yourself' (en més d’un sentit): algunes víctimes de Ruth són persones francament desagradables, però hi ha un moment en què la fal·lera assassina de la dona esdevé d’allò més gratuïta. Que a través dels flashbacks recurrents la cineasta acabi atorgant una explicació psicològica i una justificació concreta a les accions de Ruth malmet un pèl aquest esperit salvatge de la pel·lícula i desactiva part del seu discurs de desmitificació de l’embaràs i els vincles maternofilials. Però 'Prevenge' no deixa de funcionar en molts moments (les visites a la llevadora de la seguretat social) com una gloriosa variant d’humor negre i gore d’una pel·lícula de Ken Loach.