Prisioneros

La pel·lícula comença amb una oració. Keller acompanya la seva família a passar el Dia d’Acció de Gràcies a casa d’uns amics. L’ambient és distès i alegre. Tot marxa bé. L’esperit americà de moment està fora de perill. Fins que les petites Anna i Joy desapareixen i tot aquest clima d’harmonia i seguretat es trenca. A partir d’aquest fet, el canadenc Denis Villeneuve es dedica a investigar com aquest ambient de perfecció moral i religiosa salta pels aires quan es destapa la veritable naturalesa de les persones, la seva part més animal i cruel. És només l’inici per, a partir de tot un seguit de fils pels quals es mouen diferents nivells narratius, anar furgant en la degeneració amagada en el si d’una comunitat aparentment afable en la qual bateguen l’odi, la venjança, els prejudicis i la hipocresia. Només es necessita encendre una espurna perquè tot exploti i surti a la llum el costat més fosc i pervers. Un 'thriller' d’una gran ambigüitat i una potent càrrega expressiva, dirigit amb virtuosisme per un director que sap aportar terbolesa i incomoditat a cada escena i crear imatges d’una gran força d’arrossegament.