[title]
Si Vladímir Putin no s’hagués obcecat a castigar de manera lamentable el que només era una mostra d’agit-prop en forma d’antiquat punk-rock, aquest documental no existiria. De grup protesta local a símbol inequívoc a escala global de la política totalitarista putinesca, les Pussy Riot van pagar el seu coratge juvenil amb gairebé dos anys de presó (no les tres: a una la van absoldre) i una inesgotable atenció mediàtica. Precisament la rapidesa amb què el judici que les va condemnar per haver interromput durant 40 segons l’ofici religiós de la catedral de Moscou davant una platea d’indignats devots de Putin és el gran taló d’Aquil·les d’aquest documental que hauria d’haver anat a parar a una de les nits temàtiques de La 2 sense passar per les sales. Qualsevol que s’hagi interessat pel tema i hagi seguit les notícies publicades a Internet, tindrà la sensació d’haver perdut una mica el temps.
Estructurat al voltant del cèlebre vídeo viral de les Pussy Riot i del seu judici, el film complementa la urgent biografia de les seves heroïnes –potser el gra de sorra que ens ajuda a entendre-les com a persones més enllà de les seves eloqüents declaracions polítiques– amb testimonis de familiars, una veloç repassada del joc brut de la tirania de Putin i un retrat sorprenent de les violentes reaccions de la branca més extrema de l’Església ortodoxa. El resultat és didàctic però convencional, no acaba de trobar l’equilibri en les formes de presentar una revolució a petita escala, frustrada pel nacionalisme de l’exagent de la KGB, i el documental de caps parlants.