[title]
Acceptem-ho, no tothom és Jacques Rivette ni sap fer una meravella de les dimensions de La belle noiseuse. Trueba ens ho va deixar clar amb El artista y la modelo, fiasco incommensurable que trepanava sense escrúpols el discurs del mestre Frenhofer a L’obra mestra desconeguda de Balzac. Gilles Bourdos hi torna, barrejant una tèbia retòrica sobre l’impressionisme amb el retrat d’un Auguste Renoir a les últimes que encara vol que se li aixequi mirant el cos lletós de la seva escultòrica model. És una altra pel·lícula sobre un pintor que lamenta en secret la seva impotència i enyora els vells temps de cràpula i seductor, sobretot des que el seu fill Jean torna del front. S’hi intueix un intent d’homenatge a Max Ophüls, bastant fallit, que no passa de l’avorrit esteticisme victorià de Jane Campion.