Restless

És trist de dir, però 'Restless' és un fracàs absolut. Gus Van Sant cau a la Terra després de 'El meu nom és Harvey Milk' amb una insulsa i extravagant variació sobre el tema del romanç adolescent i la mort, convertint els suburbis en un escenari de conte de fades en què la passió, la imaginació i l'amor per la natura poden contrarestar el càncer i el dolor. Hi ha una atmosfera etèria en la història d'Enoch i l'Annabel, dos joves que es coneixen en un funeral, un bon indici de l'estrafolària aventura que els espera. Enoch assisteix a enterraments d'estranys per fugir del seu propi drama familiar, mentre que Annabel vesteix un vel per acomiadar-se d'un nen a l'hospital on l'estan tractant d'una malaltia terminal. La pel·lícula segueix la seva tràgica, condemnada i romàntica història.

A l'Annabel li encantar parlar sobre Darwin i dibuixar ocells. Enoch té una estreta amistat amb Hiroshi, el fantasma d'un pilot kamikaze. Tots dos són de gest sofisticat i parlar relaxat, en tons apagats, i llancen a l'aire idees com aquestes: "Estava pensant en donar el meu cos a la ciència", diu ella. "Tan de bo pogués ajudar-te i, no sé, portar-te a les illes Galápagos", s'ofereix ell. És humanament impossible no concloure que el guió de Jason Lew i el tractament de Van Sant es passen de rosca emmarcant els traumes d'aquests nois en un relat tan modern i estupend. Hi ha tanta xerrameca somrient i feliç sobre la mort que penses: això és un truc. Estan ja morts? Al purgatori? Però no, és una història verdadera, tot superfície, sense profunditat i d'una buidor terrible. –Dave Calhoun.