[title]
'Ruby Sparks' és com '(500) dies junts' imaginada pel Charlie Kauffman d’'Adaptation (2003)'. Paul Dano interpreta un escriptor depressiu i bloquejat que sembla una reinvenció del malaurat David Foster Wallace, i que resol de cop la seva fòbia social i els problemes sentimentals quan la seva dona ideal (Zoe Kazan, també guionista), que ha descrit en un condensat rampell creatiu, es fa de carn i ossos i es presenta a la seva cuina com si fos la seva parella, com si existís realment. La demiúrgica voluntat de control que té l’artista davant les seves criatures es confon aquí amb les estratègies de dominació que l’amor col·loca com a condició irrenunciable per manifestar-se i no desaparèixer. La idea d’un amor que es pot editar des d’una pàgina en blanc és preciosa, tant com la de la persona que de sobte es reconeix en la presó d’un personatge i té por. Tot i així, de vegades la pel·lícula peca de ser 'indie' d’una manera massa autoconscient. –Sergi Sánchez.