Rush

Crec que és un error presentar Rush com una pel·lícula biogràfica (de qui?, de James Hunt?, de Niki Lauda?, de tots dos?). Rush parla d’una rivalitat que va durar sis anys, els que van del 1970 al 1976, entre dos campions del món de la Fórmula 1. Una rivalitat que enfrontava dues maneres d’entendre el món, la vida, l’amor i l’esport. Des del moment en què es coneixen quan tot just estan començant, les vides de l’anglès Hunt i l’austríac Lauda corren en paral·lel passant del menyspreu al respecte, de la burla a la comprensió, de l’odi a l’amistat. Un dels encerts del film és la interpretació de Brühl com el concentrat Niki i Hemsworth com l’irresponsable James, dos personatges antipàtics, encara que per diferents motius, que a poc a poc van guanyant la complicitat del públic. Un altre encert és aconseguir que els que no saben res de cotxes ni de carreres arribin a entendre alguna cosa d’aquest esport abstracte i metafísic on la vida es posa en risc contínuament.