Sicarivs, la noche y el silencio

Tot just a l’inici de 'Sicarivs, la noche y el silencio', veiem com l’assassí a sou que encarna Víctor Clavijo executa a sang freda un desgraciat. “Us pensàveu que això no passava a Espanya?”, pregunta, mirant a càmera, reivindicant el fet que els ambients del 'noir' no haurien de ser patrimoni exclusiu del cinema americà. El problema, em temo, és que no n’hi ha prou de pronunciar cognoms nostrats (Igualada, Calderón...) per donar arrels a una història. De la mateixa manera, no té gaire sentit aixecar un film al voltant d’una acció aparentment incomprensible (l’assassí decideix no matar una dona, incomplint fatalment el seu encàrrec) si el rostre impenetrable de Clavijo és explicat per una veu en off que destapa l’artifici d’un guió farcit de solemnitats que devien millor sobre paper.