[title]
Alguna cosa tèrbola, sinistra, passa a la single-family home protagonista de Sinister, una clàssica i molt efectiva història de fantasmes i cases encantades dirigida amb ofici per Scott Derrickson, realitzador que ja va demostrar la seva habilitat amb els ensurts a 'L’exorcisme d’Emily Rose' (2005). Un cop més, la pau de la suburbia nord-americana, a mig camí entre el camp i la gran ciutat –un espai idealitzat per Steven Spielberg als films primerencs o a sèries de TV com 'Modern Familiy'–, es converteix en una clara metàfora dels perills del conformisme, del materialisme, de l’alienació social en una societat ‘moderna’, amb personatges humans confortablement instal·lats en un ambient asèptic, vulgar. 'Sinister' pertorba, esgarrifa, diverteix i demostra que els tòpics estètics, narratius, del vell horror gòtic, encara funcionen en un relat contemporani ple de secrets i malsons. Uns secrets, uns malsons, a què el cinema –impagable el detall de la caixa plena de llaunes amb pel·lícules de super-8 amb crims horribles– pot donar una dimensió física important. –Antonio José Navarro.