[title]
Si el Conductor de 'Drive' ens feia creure que l’anonimat no era més que un escut per protegir- se de la seva gran debilitat (la tendresa), encarnant un estereotip no per més abstracte menys heroic, el Julian de 'Sólo Dios perdona' no és més que un somnàmbul, un zombi amb una mare que faria empal·lidir la de Norman Bates (una Kristin Scott-Thomas que s’ho passa d’allò més bé fent de Lady Macbeth desbocada).
Ryan Gosling els interpreta des del mateix estoïcisme: la diferència és que a Drive era un home amb un propòsit, un Steve McQueen amb escuradents enganxat als llavis preparat per convertir-seenicona,iaquí sembla narcotitzat, perdut en la boira d’una pel·lícula que no entén.
De vegades cineastes d’innegable talent visual com Nicolas Winding Refn no saben sobreviure a la sorpresa d’un hype de la talla de Drive.
Extremen la seva tendència al manierisme pensant potser que estan radicalitzant-se, quan la veritat és que inverteixen massa energia a fer bombolles de sabó que esclaten a la vora del foc. Hem d’agrair que 'Sólo Dios perdona' sigui una pel·lícula ambiciosa: el seu bíblic títol ens fa pensar en una tragèdia shakespeariana on la venjança passa per sobre dels llaços familiars, on el Mal ho infecta tot amb la seva pudor sanguinolenta. No s’han de confondre, això sí, ambicions amb prepotència o pedanteria: Refn està tan encantat de conèixer-se que s’oblida de la potencialitat dramàtica del material que té entre mans i la converteix en un sinistre editorial de moda, o en un 'neonoir' de voluntat existencialista que se li escapa de les mans.
L’estilització de la fotografia i els decorats, que sublimen la sordidesa de disseny dels rings de kick-boxing propis d’un film de sèrie B; l’eclecticisme de les referències del director danès, que podrien anar des del cinema d’acció tailandès fins a Melville i Peckinpah passant per Jodorowsky (a qui, sorpresa, el film està dedicat); l’exaltació estètica i refinada de la violència més abrupta, poden fer la impressió que estem davantdelfilmdecultedel’any. Ho serà, però probablement per les raons equivocades: ha nascut amb l’etiqueta d’‘ovella negra’ tatuada al front, el que fa que desperti immediates simpaties a tots aquells que els agrada portar la contrària.