Starbuck

Aquest film comença amb un tipus masturbant-se per vendre el seu semen. Molt bé, cap problema. El que passa és que, a partir d’aquí, el canadenc Ken Scott podia tirar per dos camins. El primer era el de la comèdia més o menys gamberra, a imatge i semblança de Hollywood, amb un immadur irresponsable com a protagonista. El segon consistia a donar-li la volta a aquesta primera imatge i fer una altra cosa, que és el que malauradament ha passat. I què resulta d’aquesta estratègia? Una oda a la paternitat, des del moment en què el paio en qüestió porta temps vivint de la pràctica mencionada i té fills per tot arreu. En un moment determinat el reclamen i ell els atén com un tros de pare. Al principi la cosa encara té una certa gràcia, sobretot per l’absurd de la situació. Però després entra en una espiral de sentimentalisme i humor d’aquest que en diuen tendre que culmina en un grapat d’escenes delirants i embafadores.  –Carlos Losilla.