Stockholm

Ell i Ella desenvolupen una versió molt particular de la síndrome d’Estocolm. Ell faria qualsevol cosa per seduir-la, tot i que Ella li gira la cara, li fa preguntes compromeses, li posa proves de foc i rebutja sistemàticament els seus petons. Del segrest consentit, en neix una malaltissa dependència. El que comença com una versió en excés teatral –els diàlegs disten molt de ser naturals, com si hi hagués un apuntador a cau d’orella dels actors– d’'Antes del amanecer' es transforma, de manera sorprenent, en una incòmoda pel·lícula de Polanski, salvant, esclar, les distàncies. Si Rodrigo Sorogoyen no estigués tan preocupat per sobreexplicar l’actitud de la seva parella protagonista, Stockholm seria una acurada reflexió sobre el joc de dominació implícit en tota estratègia de seducció, que confon i dilueix les fronteres entre el botxí i la víctima, el depredador i la presa. Tot i així, s’agraeix la sensació d’estranyament que transmet una aposta tan modesta.