Sunset Song

A Terence Davies l’associem sobretot a les seves evocacions autobiogràfiques de la vida a Liverpool després de la Segona Guerra Mundial amb films com 'Veus distants' i 'El llarg dia s’acaba'. A 'Sunset song', en canvi, adapta la novel·la homònima de l’escriptor Lewis Grassic Gibbon situada a l’Escòcia rural prèvia a la Gran Guerra. Canvia el paisatge geogràfic, però no tant l’emocional. Rodada en 65 mm, cosa que hi atorga aquest aire alhora exquisit i d’una altra època, la pel·lícula s’endinsa en la recreació íntima d’un món que ja no existeix a través de la lluita de la jove protagonista per ser feliç en un entorn aspre i hostil, però al qual se sent profundament arrelada. Hi trobem a faltar més escenes de comunió col·lectiva a través de la música, tan típiques de l’obra de Davies, i l’escapada final a l’escenari bèl·lic trenca amb el to general del film. Però 'Sunset song' demostra que Terence Davies, com ja vam veure a 'The deep blue sea', és també un dels grans mestres contemporanis del melodrama en femení.