Tan fuerte, tan cerca

Èpica i ampuÅ€losa, la visita guiada de Stephen Daldry al museu de l'estrès posttraumàtic de l'11-S és prou indigna per demanar explicacions als tribunals del bon gust. De veritat és necessari repetir mil vegades els missatges de contestador automàtic d'una víctima de l'atemptat? De veritat Daldry es creu amb el dret i l'autoritat moral d'embellir els suïcidis de la gent que va decidir llançar-se per no morir entre les runes de ferralla? De veritat és lícit comerciar amb el dolor des de la pornografia sentimental disfressada d'ètica de la responsabilitat? Si a això afegeixes que la pel·lícula està protagonitzada per un nen que no desperta cap simpatia, egoista i dèspota com és, i que el seu itinerari per una Nova York de faula, on tothom plora o somriu com ho deuen fer els àngels de la guarda, és més irritant que emotiu, podem concloure que 'Tan fuerte, tan cerca' queda bastant lluny de ser el film que col·loqui la memòria històrica de l'11-S al lloc que li correspon. –Sergi Sánchez.