[title]
El notable Andrew Niccol s’enfronta a l’adaptació d’una novel·la de Stepahnie Meyer i s’estavella. El punt de partida té la seva gràcia: una història de ciència-ficció que sembla una versió light de La invasió dels lladres de cossos barrejada amb tòpics de la narració d’aventures i d’iniciació. Però les dues hores que vénen a partir d’aquí degraden aquest inici a una excusa per posar en circulació un grupet de joves guapos i noies lànguides, embolicats en una intriga incapaç de lluitar contra les seves limitacions. No es decideix mai ni per la distòpia, ni pel track juvenil de l’estil d’Els jocs de la fam, ni per allò que sembla agradar-li més, una reivindicació de la raça humana francament ridícula a hores d’ara. I entre les poques coses que resten en peu només puc esmentar una magnètica Diane Kruger com a dolenta ambigua que ni així, ai!, no aconsegueix salvar la funció.