[title]
Davant el perill que les autoficcions cinematogràfiques esdevinguin la repetició infinita d’un munt de tòpics, a 'The Juan Bushwick diaries' el debutant David Gutiérrez Camps imagina una premissa inquietant: què passaria si algú decidís utilitzar el cinema com a eina terapèutica i això no funcionés? El protagonista d’aquest experiment és el tal Juan Bushwick, un estranger a Barcelona, sempre darrere d’una càmera, intentant sanar amb les imatges del món el seu turment interior. No, no som dins d’un thriller, però alguns elements podrien fer-ho pensar. Tampoc no es tracta d’una reflexió sobre la imatge, encara que les diferents textures i tractaments són de gran riquesa. Gutiérrez Camps utilitza un personatge inestable, inscrit en una ciutat hostil i indiferent, per creuar fronteres genèriques i penetrar a poc a poc en la seva ment, en un exercici finalment tan claustrofòbic com fascinant. El seu pols narratiu és ferm i suggeridor, i sap aconseguir un autoretrat sense concessions, ple d’ombres.