The kings of summer

Quan érem petits, els estius eren una rutina de Tortugues Ninja i Frigopiés, amb alguna remullada en una piscina d’aigua reescalfada on tots ens sentíem com salmons de piscifactoria. I sí, érem inconscientment feliços. Però no els reis. No érem com aquests tres nanos, que semblen una moderada versió dels terribles nens guerrers de William Golding, tres mosqueters en edat de tenir granets i un borrissol de pèl sota el nas, que s’escapen de casa amb un carregament de llaunes de conserves i raviolis de pot i se’n van a viure al bosc, en una caseta construïda amb restes de porxada i algun tauló de fusta robat. I es dediquen a fer el salvatge en plena selva, com el xavalet que Spike Jonze va enviar a fer baralles de rocs al país dels monstres, com aquella mena de Pip de Louisiana que acompanyava Matthew McConaughey a ‘Mud’. Tres adolescents que pesquen amb arpó, fan danses tribals i es deixen créixer bigoti creient-se tan homes com Robinson Crusoe. Aquesta és l’autèntica fantasia que tots els nens, d’ara i d’abans, somniàvem mentre passàvem aquells insuportables matins de xafogor d’agost amorrats a un maleït quadern de vacances que no hi havia manera d’acabar. Ells sí que són els reis de l’estiu.