The Zero Theorem

L’última pel·lícula del Monty Python és una farsa futurista 'lo-fi' que se les dóna de ciberpantomima. Christopher Waltz, totalment calb, n’és el protagonista, Qohen Leth, un drone que ha perdut l’ànima i potser també el cap. Treballa per a la corporació Mancom, en un espai-temps indefinits: podria ser qualsevol ciutat europea del futur, inundada de neons. La seva nova missió és demostrar la validesa del Teorema Zero, que a grans trets defensa que qualsevol cosa en aquest món és equivalent a res. De mica en mica Qohen Leth entra en un pou d’isolació, i es tanca dins d’una església que ell mateix anomena casa. El film és anàrquic, de vegades divertit, tot i que també una mica tediós. Li falten el ganxo simpàtic de 'Brasil', les idees lluminoses del guió de 'Doce monos', i a estones també sentit de l’humor. L’entorn tecnològic no és res de l’altre dijous.