Titane

La primera mitja hora de Titane és un bombardeig de violència salvatge que fascinarà els amants del gore. Ara bé, cal que els espectadors més sensibles facin el cor fort i aguantin al seient, perquè el que segueix és una visió singular, tendra, horrorosa, brillant i desconcertant de vides i cossos en transició. 

El film ens presenta l’Alexia, que es guanya la vida fent de ballarina en espectacles de cotxes on desplega els seus talents als capons de Cadillacs i, seguidament, ens mostra una escena de sexe de la noia amb un cotxe. No en, amb. La trama pica l’ullet a les provocacions de Gaspar Noé, les carnisseries de Tarantino i el terror corporal de Cronenberg i H.R. Giger, sobretot quan es fa evident que l’Alexia s’ha quedat embarassada del cotxe.

Però amb la violència, la directora francesa Julia Ducournau ens mostra una tendra història sobre la recerca de la identitat que qüestiona el binarisme de gènere i que no deixarà indiferent a ningú