Toc Toc

Primer es va convertir en l'obra més longeva de la cartellera madrilenya, i després de 8 anys de representació, el llibret del francès Laurent Baffie s'ha convertit en una pel·lícula que, a ritme de vodevil, ens apropa a una atípica reunió de pacients malalts de TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu), que coincideixen en una sala d'espera per ser atesos per un metge especialista. El director Vicente Villanueva, que sempre s'ha caracteritzat per treure-li partit als personatges inadaptats i per capturar el patetisme i la tendresa que amaga la nostra quotidianitat, reuneix a un grup de magnífics actors en un espai tancat perquè cadascú munti el seu particular festival. El resultat és irregular, amb un to a vegades encertat, d'altres, grotesc. Una mica de sofisticació no li hauria fet mal.
Sis pacients amb TOC resten tancats en una consulta una hora enfrontant-se a les seves manies, pors i inseguretats.
L'actuació d'Óscar Martínez. El més elegant sense caure en la paròdia.