Todas las mujeres

“Ha estat l’experiència més lliure, més relaxada i menys estressant de la meva carrera... tinc la sensació que és el meu millor film”. Són paraules de Mariano Barroso amb les quals estic completament d’acord. ‘Todas las mujeres’ és la seva millor pel·lícula, un experiment lliure i absolutament deliciós que neix de la sèrie de televisió que va fer per a TNT. Amb la història de Nacho i el seu intent d’escapar del món on viu, Barroso crea una peça de càmera en sis actes on un home –esplèndid, divertit i amoral Eduard Fernández- estableix duels del tu a tu amb sis dones que l’envolten: l’amant, la dona, l’examant i advocada, la cunyada, la mare i una psicòloga. Brillant en els seus diàlegs, autèntica guerra de sexes on l’home té totes les paperetes per fer el ridícul, aquest film lleuger i gens pretensiós, ambientat en un únic espai, és, sens dubte, una de les millors pel·lícules espanyoles de l’any.