Time Out a la teva bústia d'entrada

Torrente 5, Operación Eurovegas

  • Cine
Torrente 5
Publicitat

Time Out diu

L’autèntic problema de Torrente no és la seva pinta de llardós, estil Martínez el Facha, amb tuf de ranci ibèric i el pin de l’Atlètic al pit, que tanta gràcia els fa a en Sabina i companyia. Fet i fet, per què negar-ho, com a caricatura del bo i millor de la fauna peninsular té moltes possibilitats. Fins i tot de produir-te acidesa estomacal. El problema de Torrente és que, marca Espanya a part, aguantar-lo durant dues hores és una experiència tediosa. No té pols, ni grapa, ni cap tipus de ritme, i se salva únicament per un programa de rialles instantànies propiciada per una borratxera de cameos estel·lars i disbarats de mig segon. Que si Jesulín de Ubrique amb un xandall del Primarkt, que si les artrítiques contorsions de Chiquito de la Calzada, que si l’Ecce Homo de Borja enterrat entre els feixos de bitllets de l’únic casino d’Eurovegas que s’ha arribat a aixecar… La més consistent de les ocurrències en aquesta cinquena entrega és que està situada en un hipotètic i catastròfic any 2018, en els carrers d’una Madrid fantasmal, plagada de rodamons i rates, que fa olor de socarrim. Catalunya s’ha independitzat, Espanya ha tornat a la pesseta –uns bitllets amb el bust de Felip VI i la Leti que espanten-, l’esclavitud infantil està a l’ordre del dia i a la presó de Carabanchel tenen l’aforament tan superat que la policia ja no es molesta a detenir els delinqüents. Com deia, el problema de Torrente no és aquesta vis paròdica galdosa, per més que sembli un refregit amb oli de gira-sol. Això mateix ho ha fet Mendoza en algunes novel·les, de vegades amb resultats hilarants. L’autèntic problema és que algú li hauria de dir a en Santiago Segura que això de l’humor no consisteix només a anar-te’ls colant un rere l’altre. Fer una bona comèdia és molt més complicat. I el tal-com-raja, després d'un quart d'hora de 'divertimento', t'acaba irritant.

 

Escrit per Josep Lambies
Publicitat
També t'agradarà