Tribunal

Malgrat el títol, o precisament a causa d’això, 'Tribunal' s’escapa de les rutines habituals del cinema de judicis. Òpera prima de Chaitanya Tamhane, la pel·lícula segueix el judici al qual se sotmet un cantant i activista pro drets dels intocables a qui s’acusa d’haver incitat al suïcidi un treballador del clavegueram. Tamhane adopta supòsits de la docuficció –treballa amb intèrprets no professionals– per oferir un retrat naturalista de la justícia a l’Índia amb la seva barreja de llengües, rutines burocràtiques, inèrcies colonials, trampes polítiques i intervencions orals poc èpiques. Però, en lloc de centralitzar el focus en la resolució del cas, Tamhane abandona puntualment el tribunal per endinsar-se en la quotidianitat d’advocat, fiscal i jutge per examinar fins a quin punt les qüestions de classe i religió intervenen en l’administració de la justícia. El punt àlgid del film el marquen les dues actuacions musicals de l’acusat.