Turbo Kid

Per damunt de qualsevol altra consideració, 'Turbo kid' seria el paradigma de monstre sorgit del somni nostàlgic. I és que només hi ha una cosa que mogui aquesta pel·lícula: el fetitxisme pels 80 i la seva estètica de videojoc primitiu. No hi ha cap més motor dramàtic, ni voluntat de comunicar quelcom. La literalitat amb què els autors s'aboquen a la celebració retro arriba al punt de no advertir la ironia que implica convertir aquesta dècada en l'escenari d'un cataclisme que posa el punt final a la civilització i a la cultura. La inversió emocional d'una part del públic en el 'tema' ha aconseguit que aquesta cinta modesta i més aviat destralera es converteixi en tot un fenomen als festivals on s'ha projectat. Però la complaença acrítica no tapa el fet que l'única alegria de 'Turbo kid' es troba en la joiosa interpretació de Laurence Leboeuf.