Two years at sea

“Si mai no ha sigut nou i mai no envelleix, llavors és una cançó folk”. Aquesta frase d’ 'A propósito de Llewyn Davis' també es podria aplicar a 'Two years at sea'. Costa trobar en el primer llargmetratge del britànic Ben Rivers cap detall que ens indiqui l’època en què va ser produït; podria haver estat filmat als anys 60 o podria tractar-se d’un misteriós objecte vingut d’un futur on la civilització s’hagués extingit i només quedessin individus com Jake, el protagonista, feliçment aïllat en un bosc d’Escòcia.

Rivers filma les activitats i rutines d’aquest personatge amb respecte i paciència, edificant una tranquil·la intimitat entre Jake i l’espectador. I mentre el cineasta es dissol, el cinema es fa carn: el director revela la pel·lícula a mà, aconseguint unes imatges tangibles i imperfectes, que espeteguen com espurnes en una foguera.