Una nueva amiga

Cine, Drama
Recomanat
2 de 5 estrelles
Una nueva amiga

Time Out diu

2 de 5 estrelles

Mai no he estat un gran lector de Ruth Rendell, però recordo molt quan em va caure a les mans un relat seu de vint pàgines que es deia 'The new girlfriend'. Tractava d’un home que es vestia de dona, tot i que no era ben bé una història de transvestisme. Perquè el paio no buscava obtenir cap transformació sexual. Només li agradava la idea de tenir una segona identitat, sobre dos talons d’estilet. En l’època en què vaig llegir el conte de la Rendell la premsa anunciava que s’havia descobert una llauna amb els primers minuts d’una pel·lícula de Hitchcock, 'Kaleidoscope', que mai no s’havia acabat de rodar.

L’atzar còsmic té capricis d’allò més macabres. Fa tan sols dos dissabtes que vam saber que Ruth Rendell havia mort, i ara François Ozon estrena una adaptació del seu conte, lliure i estiregassada, i combinada amb un dels fetitxes més nostrats de la filmografia del senyor Alfred: vestir el cadàver. El film d’Ozon comença amb la defunció d’una dona, una rossa letàrgica que amb prou feines ha fet els 30. Es diu Laura –des de la de Preminger fins a la Palmer, fins i tot remuntant-nos a Petrarca, Laura és nom de morta–, i deixa un marit i una nena de mesos a mercè dels déus.

No us diré com funciona la simbiosi entre el personatge de la Rendell i la perversió necròfila, per no desguitarrar-vos la sorpresa, però estic convençut que, de la suma de factors, Hitchcock n’hauria pogut fer una obra mestra. Llàstima que 'The new girlfriend' no es va publicar fins al 1985, i el mestre del suspens ja portava cinc anys criant malves. Ozon, en canvi, s’ha vist superat per l’acumulació de tòtems i tabús, i entre el transformisme tipus Almodóvar i els 'ignis fatuus' d’ultratomba li ha sortit un film llastimosament estràbic.

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Repartiment i equip

També t'agradarà