[title]
Ja em va passar amb aquella història adúltera que vivien Yvan Attal i Valeria Bruni Tedeschi a 'Les regrets'. Ara ensopego amb la mateixa pedra davant les desventures dels dos joves emprenedors d’'Una vida mejor', amb l’aigua fins al coll perquè se’ls ha acudit posar en marxa un negoci en plena crisi. Cédric Kahn és d’aquells cineastes que es trenquen tant la closca per trobar una veu pròpia i intransferible que acaben sent presos d’un model imposat. Els 'affaires' Attal-Bruni Tedeschi eren tan incontinguts que el desig acabava semblant un jou sobre dues mules. Això sí, de veu pròpia en té, i de tant en tant aconsegueix que l’estómac se t’enganxi a la gola. 'Una vida mejor' paga la pena quan veus Guillaume Canet fotent-li un cop de puny al mal bitxo de la caçadora de pell, robant-li un feix de bitllets de l’infern de la jaqueta, traient el nano de l’escola per la porta del darrere i fent via a l’aeroport. Cinc minuts de glòria que valen un imperi. –Josep Lambies.