[title]
El primer llargmetratge de ficció com a directora de la també guionista Suha Arraf ('Los limoneros') podria ser una versió apòcrifa de 'La casa de Bernarda Alba' ambientada en el context poc conegut de la Palestina cristiana. Les protagonistes són tres germanes que han volgut dissecar el temps a la seva vil·la de Ramallah. Pertanyen a l’antiga aristocràcia cristiana vinguda a menys, romanen solteres o vídues i fan com si el món no hagués canviat des de la Guerra dels Sis Dies. L’arribada d’una neboda òrfena altera la seva quotidianitat, però les tres dones (sobretot les dues més grans) s’afanyen a adaptar-la al seu ambient amargat i tallar-li les ales. La jove, però, viu la seva pròpia passió d’amagat... Sense deixar d’apel·lar al conflicte israelianopalestí tangencialment, Villa Touma desenvolupa un drama asfixiant al voltant de la (auto)repressió femenina on l’aïllament del món real a través de la religió va lligat també a l’estatus de classe.