Violette

Com ja passava a 'Séraphine', que Provost bategi el film amb el nom de pila de la protagonista, l’escriptora Violette Leduc, dóna a entendre que el director pretén traspassar la pell dels personatges públics que l’inspiren, per tal d’evocar una possible veritat íntima. A Violette això es concreta convertint en motor del film les múltiples capes de la relació entre Leduc i Simone de Beauvoir (una amistat, una tutela i un amor no recíproc). La volcànica inestabilitat d’una i l’aparent fredor de l’altra són els eixos d’un relat sobri, que entén la creació artística com un procés gairebé físic (el fàstic que sent Violette davant la censura de la seva novel·la 'Ravages') i que mostra l’àrdua conquesta femenina d’un espai central en la vida francesa del segle XX.