[title]
Crec que Chayanne tenia un àlbum que es deia així, 'Volver a nacer'. I tot i que Sergio Castellitto no té res a veure amb el cantant porto-riqueny em val l’analogia per advertir-vos que aquesta és una pel·lícula remullada, inversemblant i també ridícula. Mai ningú no havia explicat un avortament de manera tan frívola. Seré gràfic: Penélope Cruz va llançant petonets a la càmera i girant com una baldufa –poseu-hi imaginació: música, un toll d’aigua fent esquitx, càmera al ralentí–, fins que un regalim de sang li baixa per la cama. Això és al principi. Després ja en té un, de fill, en ple setge de Sarajevo. Intueixo que en l’arrel de tot plegat hi havia la intenció de bastir una d’aquelles grans mares que es deixarien tallar un braç pels cadells. La de Pudovkin, la Roma i la Küster eren d’aquesta espècie. Però ni gota de tal intensitat uterina. La realitat és que, a banda d’una estètica de videoclip insultant i quatre crits llagrimosos per omplir el buit, no té res a oferir. –Josep Lambies.