[title]
Després de L’home de marbre va venir L’home de ferro. Des dels anys 70, Andrzej Wajda ha alimentat la construcció d’un patró de les grans llegendes proletàries de l’Europa soviètica, icones amb estàtues, bronzes i llorers. Fa gairebé quatre anys del Carlos d’Olivier Assayas, obra mestra sobre la vida terrorista d’Ílich Ramírez, retrat d’un mercenari ferotge, amb el perfil narcisista d’una estrella de rock passada de voltes. Ara i aquí, Lech Walesa, Nobel de la Pau, adepte del catolicisme polonès de Wojtyla, ens és mostrat en el curs d’una entrevista, acariciant-se l’ego, fent un exercici de vanitat. Aquesta és la part interessant de la pel·lícula, una gran declaració d’intencions. Llàstima que després no sàpiga anar més enllà del clàssic 'flashback' hagiogràfic, fregant l’enciclopedisme barat.