Yo, Frankenstein

  • Cine
I, Frankenstein
Publicitat

Time Out diu

El títol és equívoc, per no dir mentider. El ‘jo’ evoca una experiència subjectiva o immersiva, però ni està narrada en primera persona (malgrat una veu en off que insisteix a demostrar el contrari) ni el 3D mou un dit per trencar la quarta paret. Està comprovat que la hibridació bastarda de mites del fantàstic, en un desesperat intent de captar el públic amb síndrome de dèficit d’atenció –des de 'Van Helsing' fins a 'Dylan Dog'–, està abocada a fer el més absolut dels ridículs. És una pena veure l’actor preferit de Neil LaBute (què ha passat, Aaron Eckhart?) fent de la seva condició de patchwork de cadàvers la marca registrada d’un film que necessitaria un bon electroxoc per reanimar-se. Només Bill Nighy, que encarna el Príncep de les Tenebres amb un deix d’ironia a la mirada, sembla entendre on està ficat: en una sorollosa batalla, amanida amb tristos efectes digitals, entre gàrgoles angèliques (quan convé) i dimonis amb deliris de grandesa en què Frankenstein oficia de misteriós objecte de desig.

Escrit per Sergi Sánchez

Detalls de l'estrena

  • Data d'estrena:dimecres 29 de gener 2014

Repartiment i equip

  • Guionista:Stuart Beattie
  • Screenwriter:Stuart Beattie
  • Repartiment:
    • Bill Nighy
    • Yvonne Clech
    • Aaron Eckhart
Publicitat
També t'agradarà