Sismògraf 2017: Sweet Tyranny

A partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals del anys de l’era disco (70s i 80s), Pere Faura dibuixa una analogia entre la dansa com a èxtasi i evasió, i la dansa com a feina i professió. Copiant, versionant o destrossant les coreografies de John Travolta o Patrick Swayze, aquesta peça transcendeix el clixé que representen i desplega reflexions suades sobre les diferents relacions tiràniques que s’estableixen en l’àmbit de la creació teatral, ja sigui entre el coreògraf i els ballarins, entre l’artista i la indústria de l’art o entre els intèrprets i el públic. La disco s’hi presenta com un possible espai polític de subversió física i festiva. Sweet tyranny és un espectacle grupal, macarra i reivindicatiu situat entre la disco i l’estudi de dansa, entre la festa i la feina, entre la llibertat individual i la responsabilitat col·lectiva. Una analogia escènica entre la dansa com a evasió i la dansa com a professió que ens farà reflexionar sobre la nostra pròpia realitat.