Abel Grau

Nathaniel PhilbrickTrad. Alexandre Gombau i ArnauProa464 pàg. 19,50 € L’escena final de 'Moby Dick', que descriu el combat a mort entre el capità Ahab i la balena blanca, s’inspira en un fet real: el naufragi del balener 'Essex', el 20 de novembre del 1820, després de ser envestit dos cops per un catxalot de 26 metres. Mai abans no s’havia sentit que aquells pacífics cetacis fossin capaços d’atacar els seus caçadors. Però el pitjor va arribar després. Els vint tripulants van quedar atrapats en tres llanxes al bell mig del Pacífic, amb aigua i provisions escasses. L’odissea de 95 dies intentant arribar a terra és un dels episodis més esgarrifosos de la història de la navegació. 'Dins el cor del mar', de l’historiador Nathaniel Philbrick, recrea el periple de la tripulació a través de tempestes, atacs de taurons, dies sense vent, desorientacions i, finalment, la set i la fam que els aboquen a afrontar el canibalisme. Com en les millors cròniques periodístiques, Philbrick se cenyeix als fets reals. Es basa en els testimonis dels supervivents, però posa en qüestió alguns punts foscos. Philbrick narra amb pols ferm la determinació dels oficials per salvar la tripulació, però també assenyala els fatals errors de càlcul que van conduir a la catàstrofe. Descriu els devastadors efectes fisiològics de la inanició i revela alguns clarobscurs, com el fet que els primers a ser devorats fossin els negres.

Orhan PamukTrad. Pablo Moreno GonzálezMondadori592 pàg. 23,90 €. Istanbul creix com un organisme descomunal. En mig segle ha passat de tenir tres milions d’habitants a convertir-se en una megalòpoli de 13 milions. L’onada migratòria procedent de la Turquia interior ha transformat la ciutat en tots els àmbits: social, econòmic, polític i cultural. “És aterridor i fascinant al mateix temps”, reflexiona el venedor ambulant Mevlut Karatas, protagonista d’'Una sensación extraña', d’Orhan Pamuk. La novel·la marca un punt d’inflexió en l’obra del premi Nobel perquè per primer cop dóna protagonisme a les vides dels immigrants de classe treballadora procedents del camp. Construeix una ambiciosa saga familiar (basada en entrevistes seves amb immigrants) que retrata la Turquia dels darrers 40 anys. 'Una sensación extraña' narra les aventures de Mevlut i la seva família entre el 1969 i el 2012. Procedent d’un poble del centre d’Anatòlia, la família de Mevlut arriba a la ciutat per sumar-se al gegantí exèrcit de treballadors que faran Istanbul més gran i més diversa. L’ingenu i afable Mevlut recorre els carrers venent boza, una beguda tradicional de blat fermentat amb un 3% d’alcohol. Pamuk aconsegueix transmetre amb força, empatia i subtilesa la quotidianitat de Mevlut i família, les seves opinions, neguits i somnis. També exhibeix els costats foscos: les disputes ideològiques que alteren la comunitat, el creixement de l’especulació immobiliària i el risc que la nova riquesa que ha porta

Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nitsSalman RushdieTrad. Marta PeraProa. 336 pàg. 21,50 € Salman Rushdie ha tret el seu geni més sorneguer a la desbocada novel·la 'Dos anys, vuit mesos, i vint-i-vuit nits'. Ha estat com un mecanisme de compensació: després del realisme de Joseph Anton (2012), les memòries on evocava els anys de clandestinitat fugint de la condemna a mort de l’aiatol·là Khomeini, necessitava marcar-se una gran fabulació.Ha triat un dels temes que coneix millor, el conflicte entre raó i religió, i l’ha escenificat com un delirant combat entre superherois de la llum i monstres de la foscor. El resultat és d’una ironia demolidora. Aniria així: en un futur llunyà, d’aquí a mil anys, la raó ha triomfat sobre la religió i regna la pau al món. Els cronistes expliquen que la victòria va succeir després d’un gran cataclisme al segle XXI. L’origen d’aquella commoció es remunta al segle XII, quan el filòsof cordovès Ibn Rushd, Averrois, s’uneix amb Dúnia, princesa dels jinns, uns éssers mitològics d’un món paral·lel que es passen la vida copulant (quan no s’esmunyen al món dels humans per afavorir-los o fer-los caure en desgràcia). D’aquell enllaç entre la raó i la fantasia sorgeix una nissaga d’individus prodigiosos. Però al segle XXI una conjura dels jinns obscurs pretén provocar l’apocalipsi i imposar el temor a déu. Només la crida de Dúnia als seus descendents pot evitar la catàstrofe. Amb la mateixa exuberància narrativa de Les mil i una nits, Rushdie va teixint l

La quarta novel·la de 'Millennium' accentua les deficiències de la trilogia de Larsson, i en manté ben poques de les virtuts. Quan fa deu anys de la mort de l’autor, l’editorial i els hereus del noveŀlista han convertit la sèrie en una franquícia per seguir esprement-ne els milionaris beneficis. Res a afegir sobre l’operació comercial. Més discutible, però, és l’opció narrativa triada per continuar les aventures de Blomkvist i Salander. Originalment, Larsson combinava el gènere d’aventures amb la càrrega de denúncia social de la novel·la negra (les disfuncions dels serveis socials, el frau empresarial a gran escala, el passat col·laboracionista de Suècia, el tràfic de dones com a prostitutes forçades). Larsson oferia una narració més o menys ferma, amb un estil sec, una intriga dosificada amb escenes paraŀleles i una convincent atmosfera tèrbola. Amb la segona, l’equilibri entre els dos components es va decantar cap al guió de còmic de superherois: la 'hacker' i àngel venjador que lluita cos a cos contra exsoldats soviètics reconvertits en capos mafiosos. Larsson ho compensava inserint una crítica de les institucions estatals, sobretot dels excessos de la seguretat nacional. Ara la sèrie continua amb el periodista David Lagercrantz, autor de l’autobiografia de Zlatan Ibrahimovic. Lagercrantz ha intentat mantenir el precari equilibri de la fórmula Larsson però ha acabat apostant-ho tot al còmic. A 'El que no et mata et fa més fort', Blomkvist i Salander s’enfronten a una trama