Anna Torrents

La cuina italiana és, possiblement, la més popular del món. A qualsevol racó d'Occident és ben fàcil trobar un restaurant del país de la bota o degustar un bon plat de pasta, una pizza ben feta o delícies dolces com el tiramisú. Barcelona, on viu una important colònia d'italiana, és tota una referència d'aquesta gastronomia fora d'Itàlia: descobriu els millors restaurants de cuina italiana que podeu trobar a la ciutat, i mengeu italià més enllà del binomi pasta-pizza (que també l'hi trobareu!). I si teniu problemes amb el gluten, feu un cop d'ull a aquestes pizzeries sense gluten.  NO T'HO PERDIS: Les millors pizzes de Barcelona

La cocina italiana es, posiblemente, la más popular del mundo. En cualquier rincón de Occidente es muy fácil encontrar un restaurante del país de la bota y degustar un buen plato de pasta, una pizza bien hecha o delicias dulces como el tiramisú. Barcelona, ciudad con una nutrida colonia de italianos, es toda una referencia de esta gastronomía fuera de Italia: descubrid los mejores restaurantes de cocina italiana en la ciudad, y comed italiano más allá del binomio pasta-pizza (¡que también os lo encontraréis! Incluso sin gluten) NO TE LO PIERDAS: Las mejores pizzas de Barcelona

La tempura, las deliciosas verduras y mariscos rebozados de la cocina japonesa, es la primera especialidad que vuela de la mesa cuando compartes comida en un buen restaurante japonés. Y Kenji Ueno y Neus Busquets (Can Kenji, Aiueno, Sato i Tanaka) se propusieron elaborar un menú de degustación donde esta fritura fuera la única protagonista. Merikenko, abierta en el 2024, es el nombre de esta barra gourmet. En un rinconcito de Gràcia, calle Séneca, tan selecta como su producto, en Merikenko (literalmente, "harina americana") ofrecen un menú de degustación 'omakase' con ingredientes como el 'maitake', la calabaza o el pescado de temporada, que cambian constantemente y se acompañan con vinos del Penedès, el Alt Urgell, Terra Alta o Rias Baixes. En varios aspectos, la preparación de una buena tempura es tanto o más exigente que la creación de un sushi de calidad, por lo que cada chef aporta su propio toque personal. "Nosotros seguimos el estilo Kanto, que incorpora huevo, y utilizamos aceites de sésamo blanco no tostado y de girasol; el resultado es un color dorado y una textura homogénea", destaca Busquets. Tanto en este estilo como en el Kansai, que prescinde del huevo, el calor residual cocina los ingredientes cubiertos por el enlucido, manteniéndolos jugosos en el interior.

La tempura, les delicioses verdures i mariscos arrebossats de la cuina japonesa, és la primera especialitat que vola de la taula quan comparteixes àpat en un bon restaurant japonès. I en Kenji Ueno i la Neus Busquets (Can Kenji, Aiueno, Sato i Tanaka) es van proposar elaborar un menú de degustació on aquest fregit sigui l’únic protagonista. Merikenko, oberta el 2024, és el nom d'aquesta barra gurmet. En un raconet de Gràcia, carrer Sèneca, tan selecte com el seu producte, al Merikenko (literalment, "farina americana") hi ofereixen un menú de degustació 'omakase' amb ingredients com el 'maitake', la carabassa o el peix de temporada, que canvien constantment i s'acompanyen amb vins del Penedès, l’Alt Urgell, Terra Alta o Ries Baixes.  En diversos aspectes, la preparació d'una bona tempura és tant o més exigent que la creació d'un sushi de qualitat, i és per això que cada xef hi aporta el seu propi toc personal. "Nosaltres seguim l'estil Kanto, que incorpora ou, i fem servir olis de sèsam blanc no torrat i de gira-sol; el resultat és un color daurat i una textura homogènia", destaca Busquets. Tant en aquest estil com en el Kansai, que prescindeix de l'ou, la calor residual cuina els ingredients coberts per l'arrebossat, mantenint-los sucosos a l'interior. 

El universo Pastan empezó en Reino Unido, donde cuentan con tres restaurantes más. De toda Europa, Gràcia fue la elegida para llevar su pasta italiana plant-based. Aquí, los veganos y no veganos pueden degustar recetas llenas de sabor que, además, respetan al planeta. La carta es corta y ecléctica, y propone pastas diferenciales que buscan el asombro y el disfrute. Entre ellas, los tortellini de pimiento rojo con gelificación de estragón y hojas de romero fritas o los ravioli de guisantes y chalotas. También utilizan chorizo vegano y pasta de sémola de trigo en ensaladas y falsos arroces y versionan quesos azules y camemberts. Para mitigar el impacto de las comidas que sirven, y como parte del movimiento Carbon Free Dining, plantan árboles frutales en todo el mundo.

L’univers Pastan va començar al Regne Unit, on compten amb tres restaurants més. De tota Europa, Gràcia va ser l’elegida per portar-hi la seva pasta plant-based, on els vegans i no vegans poden degustar receptes plenes de sabor que, a més, respecten el planeta. La carta és curta i eclèctica, i proposa pastes diferencials que busquen sorpresa i gaudi. Entre elles, els tortel·lini de pebrot vermell amb gelificació d'estragó i fulles de romaní fregides o els ravioli de pèsols i escalunyes. També utilitzen xoriço vegà i pasta de sèmola de blat en amanides i falsos arrossos i versionen formatges blaus i camemberts. Per mitigar l’impacte dels àpats que serveixen, i com a part del moviment Carbon Free Dining, planten arbres fruiters arreu del món. 

Las hermanas Gioia, Viola y Greta Raffaelli han llevado un pedacito de Italia a un callejón de Gracia. Su restaurante, con tres espacios diferenciados, parece una casa particular decorada con fotografías de Sophia Loren y cuadros de mujeres al estilo de Modigliani. Aunque la familia viene de la Toscana, la carta recorre recetas de todas las regiones italianas, como la 'cotoletta' milanesa, la berenjena en la parmesana o postres sardos como las 'seadas', una masa crujiente rellena de queso pecorino y miel. Sin embargo, lo mejor es dejarse llevar por la pasta artesana y una buena copa de vino, especialmente por los platos napolitanos de 'linguine alle vongole' o los 'pappardelle' con ragú de venado. En la sobremesa, la fiesta continúa con limoncello, moscato de Asti y grappa. El apartado del postre es una tentación a la que caeremos a cuatro patas: tiramisú con chips de chocolate, la mencionada 'seada' o... ¡una 'pera cotta'! Mezcla de panacotta con pera y vino dulce italiano, con crumble de chocolate negro y helado de vainilla.

Les germanes Gioia, Viola i Greta Raffaelli han portat un trosset d’Itàlia a un carreró gracienc. El seu restaurant italià, amb tres espais diferenciats, sembla una casa particular decorada amb fotografies de Sophia Loren i quadres de dones a l’estil de Modigliani. Tot i que la família ve de la Toscana, la carta recorre receptes de totes les regions italianes, com ara la 'cotoletta' milanesa, l’albergínia a la parmesana o postres sardes com les 'seadas', una massa cruixent farcida de formatge pecorino i mel. El millor, però, és deixar-se emportar per la pasta artesana i una bona copa de vi, especialment pels plats napolitans 'linguine alle vongole' o els 'pappardelle' amb ragú de cérvol. A la sobretaula, la festa continua amb limoncello, moscato d’Asti i grappa. L'apartat de les postres és una temptació a la qual caurem de quatre grapes: tiramisú amb xips de xocolata, l'esmentada 'seada' o... una 'pera cotta'! Mescla de panacotta amb pera i vi dolç italià, amb crumble de xocolata negra i gelat de vainilla. 

En Insolent han creado uno de los platos más interesantes de la era moderna: el mini chucho relleno de estofado de cuello de cordero con mayonesa de ras el hanout. Un bocado sorprendente que hay que probar a toda costa, que demuestra la irreverencia y el juego detrás del proyecto ideado por Julià Castelló (de la pastelería Can Castelló), Miquel Garcia (Celler de Can Roca), Pedro Huerta y Javier Custodio. Ubicado en el hotel La Casa del Sol, el restaurante ofrece desayunos, almuerzos y cenas y esconde una fantástica terraza en el ático. En la carta, hechizan con tártaros de remolacha, canelones de cigalas y albóndigas de cerdo y calamar con salsa chili crab. ¿De postre? Un chucho, pero a la brasa, con canela, cardamomo, manzana caramelizada y helado de queso cremoso.

A l’Insolent han creat un dels plats més interessants de l’era moderna: el mini xuixo farcit d’estofat de coll de xai amb maionesa de ras el hanout. Un mos sorprenent que cal tastar tant sí com no, que demostra la irreverència i el joc rere del projecte ideat per Julià Castelló (de la pastisseria Can Castelló), Miquel Garcia (Celler de Can Roca), Pedro Huerta i Javier Custodio. Ubicat a l’hotel La Casa del Sol, el restaurant ofereix esmorzars, dinars i sopars i amaga una fantàstica terrassa a l’àtic. A la carta, encisen amb tàrtars de remolatxa, canelons d’escamarlans i mandonguilles de porc i calamar amb salsa chili crab. De postres? Un xuixo, però a la brasa, amb canyella, cardamom, poma caramel·litzada i gelat de formatge cremós.

Las tartas de queso de Jon García despiertan auténticas pasiones (y colas kilométricas). Pero en este segundo local, al que ya no llegan tantos turistas, la intención es combinar su producto estrella con un buen vino. Parellades, chardonnays, palominos finos o tokajis demuestran que hay vida más allá de mermeladas de frambuesa, chocolates calientes y cafés (aunque no es necesario sufrir: también tienen café de especialidad de Tornado Coffee Roasters y chocolate de Kaitxo). Para descubrir su filosofía vinícola, proponen catas didácticas, con las que también se pueden saborear ediciones estacionales de sus pasteles. Sin embargo, la gran novedad viene de la infancia de este pastelero e ingeniero aeronáutico: un excepcional bollo de mantequilla típico de Bilbao.

Els pastissos de formatge d’en Jon García desperten autèntiques passions (i cues quilomètriques). Però en aquest segon local, on ja no arriben tants turistes, la intenció és combinar el seu producte estrella amb un bon vi. Parellades, chardonnays, palominos finos o tokajis demostren que hi ha vida més enllà de melmelades de gerds, xocolates calentes i cafès (tot i que no cal patir: també tenen cafè d’especialitat de Tornado Coffee Roasters i xocolata de Kaitxo). Per descobrir la seva filosofia vinícola, proposen tastos ben didàctics, amb què també es poden assaborir edicions estacionals dels seus pastissos. La gran novetat actual, però, ve de la infància d’aquest pastisser i enginyer aeronàutic: un excepcional brioix de mantega típic de Bilbao. 

La creatividad de Matteo Bertozzi, chef y propietario de My Fucking Restaurant, es considerable y seria. Assalto, abierto a principios del 2024, tenía que ser un bar de vinos con algunos platitos. Pero su facilidad para subvertir recetas, explorar fermentaciones y jugar con las capas de sabores ha hecho variar el concepto original al de casi una barra de autor. Y no sólo a la hora de cocinar. La carta de vinos es única y singular: cuenta con unas 200 referencias que se nutren de subastas de bodegas y colecciones privadas. Esto significa que en la práctica son botellas que seguramente no podrá probar en ningún otro lugar, referencias peculiares y a menudo agotadas que buscan el choque palatal y la excelencia. En consonancia con la carta de vinos, la cocina no quiere repetir ni perpetuar recetas comunes. Más bien, reinterpretan la tradición y sorprenden con bravas con cuatro cocciones y pan con tomate transformado en una salsa de 12 hora de cocción. Pero lo más divergente llega con unos platos de temporada que, como la corbina rebozada en maíz y chutney de cilantro, cambian de sabor a medida que se mastican. Kimchis, garums y raiforts se utilizan así para dormir, refrescar o activar las papilas obligando al comensal a detenerse, interpretar lo que como y bebe y cuestionarlo. Un asalto en toda regla.

La creativitat d'en Matteo Bertozzi, chef i propietari de My Fucking Restaurant, és considerable i seriosa. Assalto, obert a principis del 2024, havia de ser un bar de vins. Però la seva facilitat per capgirar receptes, explorar fermentacions i jugar amb capes de sabors ha fet variar el concepte original al de gairebé una barra d’autor. I no només a l'hora de cuinar. La carta de vins és única i singular: compta amb unes 200 referències que es nodreixen de subhastes de cellers i col·llecions privades. Això significa que a la pràctica són ampolles que segurament no podreu tastar enllocs més, referències peculiars i sovint esgotades que busquen el xoc palatal i l'excel·lència.  En consonància amb la carta de vins, a la cuina no volen repetir ni perpetuar receptes comunes. Més aviat, reinterpreten la tradició i sorprenen amb braves amb quatre coccions i pa amb tomàquet transformat en una salsa cuita durant 12 hores. El més divergent, però, arriba amb uns plats de temporada que, com la corbina arrebossada en blat de moro i 'chutney' de coriandre, canvien de sabor a mesura que es masteguen. Kimchis, gàrums i raiforts s’utilitzen així per adormir, refrescar o activar les papil·les obligant el comensal a aturar-se, interpretar i qüestionar. Un assalt en tota regla. 

La gastronomía portuguesa del siglo XVI está en el origen de una de las elaboraciones japonesas más famosas en todo el mundo. En tiempo de Cuaresma, los lusos introdujeron en el país asiático los 'peixinhos da horta' (peces de huerta), unas judías verdes rebozadas y fritas que se convirtieron en el origen de la tempura y que introdujeron en Japón a los misioneros portugueses. Ahora, Kenji Ueno y Neus Busquets (Can Kenji, Aiueno, Sato y Tanaka) se han propuesto elaborar un menú de degustación donde esta fritura sea la única protagonista. Merikenko (Séneca, 28. T. 937 43 15 19) es el nombre de esta barra gourmet. Irene FernandezKenji Ueno tras la barra de Merikenko Aunque es común encontrar restaurantes dedicados a esta especialidad en Japón o Estados Unidos, como los míticos Tempura Yaguchi y Tempura Matsui, todavía no habíamos visto nunca en Barcelona. El origen de la propuesta, como no podría ser de otra forma, se remonta a un recuerdo culinario. "Queríamos recrear una barra que visitamos en un Hilton de Tokio hace 20 años, que ya no existe", explica Busquets. "Era como entrar en una joyería: el propietario abría cajones y nos mostraba el stock de verduras, pescado y marisco para que eligiéramos".   En varios aspectos, la preparación de una buena tempura es tanto o más exigente que la creación de un sushi de calidad, por lo que cada chef aporta su propio toque personal. "Nosotros seguimos el estilo Kanto, que incorpora huevo, y utilizamos aceites de sésamo blanco no tostad

La gastronomia portuguesa del segle XVI és en l’origen d’una de les elaboracions japoneses més famoses arreu del món. En temps de Quaresma, els lusitans van introduir al país asiàtic els 'peixinhos da horta' (peixos d’horta), unes mongetes verdes arrebossades i fregides que van esdevenir l’origen de la tempura i que van introduir al Japó els missioners portuguesos. Ara, Kenji Ueno i Neus Busquets (Can Kenji, Aiueno, Sato i Tanaka) s’han proposat elaborar un menú de degustació on aquest fregit sigui l’únic protagonista. Merikenko (Sèneca, 28. T. 937 43 15 19) és el nom d'aquesta barra gurmet.   Tot i que és comú trobar restaurants dedicats a aquesta especialitat al Japó o als Estats Units, com els mítics Tempura Yaguchi i Tempura Matsui, encara no n’havíem vist mai cap a Barcelona. L’origen de la proposta, com no podria ser d’una altra manera, es remunta a un record culinari. "Volíem recrear una barra que vam visitar a un Hilton de Tokio ara fa 20 anys, que ja no existeix", explica Busquets. “Era com entrar en una joieria: el propietari obria calaixos i ens mostrava l'estoc de verdures, peix i marisc perquè triéssim”. Una bona tempura ha de ser cruixent però suau  En diversos aspectes, la preparació d'una bona tempura és tant o més exigent que la creació d'un sushi de qualitat, i és per això que cada xef hi aporta el seu propi toc personal. "Nosaltres seguim l'estil Kanto, que incorpora ou, i fem servir olis de sèsam blanc no torrat i de gira-sol; el resultat és un color daura

La desbordante creatividad de Matteo Bertozzi no puede encapsularse en una única definición. Su nuevo proyecto se llama Assalto (Nou de la Rambla, 44. 938 823 813. De ma a sá. de 12 a 24 h) y empezó como un bar de vinos con algunos platillos en medio del Raval. Pero su facilidad para dar la vuelta a recetas, explorar fermentaciones y jugar con capas de sabores ha hecho variar el concepto original al de casi una barra de autor. "La idea era un hacer un sitio más relajado que My Fucking Restaurant, tener más libertad", apunta el chef, que ha abierto el nuevo establecimiento a pocos metros de su primer local. "Pero tengo que confesar que… ¡se me ha ido de las manos!". Foto; Jairon GarciaAssalto: plats que evolucionen en boca seguint el vi! Este 'irse de las manos' implica que Bertozzi y su equipo no quieren repetir y perpetuar recetas comunes. Más bien, reinterpretan la tradición y sorprenden con bravas con cuatro cocciones y pan con tomate transformado en una salsa cocida durante 12 horas. Pero lo más divergente llega con unos platos de temporada que, como la corvina rebozada en maíz y chutney de cilantro, cambian de sabor a medida que se mastican. Kimchis, garums y raiforts se utilizan así para dormir, refrescar o activar las papilas obligando al comensal a detenerse, interpretar y cuestionar. Un asalto en toda regla. Foto: Jairon GarciaAssalto Pero volvamos al inicio del proyecto: el bar de vinos. Con casi 200 referencias, que se pueden degustar en el restaurante o compra

La creativitat desbordant de Matteo Bertozzi no es pot encapsular en una única definició. El seu nou projecte es diu Assalto (Nou de la Rambla, 44. 938 823 813. De dt. a ds. de 12 a 24 h) i va començar com un bar de vins amb alguns platets al bell mig del Raval. Però la seva facilitat per capgirar receptes, explorar fermentacions i jugar amb capes de sabors ha fet variar el concepte original al de gairebé una barra d’autor. "La idea era un fer un lloc més relaxat que My Fucking Restaurant, tenir més llibertat", apunta el xef, que ha obert el nou establiment a pocs metres del seu primer local. "Però he de confessar que… se me n'ha anat de les mans!". Foto: Jairon GarcíaAssalto, una barra de vins d'autor Aquest 'anar-se’n de les mans' implica que Bertozzi i el seu equip no volen repetir i perpetuar receptes comunes. Més aviat, reinterpreten la tradició i sorprenen amb braves amb quatre coccions i pa amb tomàquet transformat en una salsa cuita durant 12 hores. El més divergent, però, arriba amb uns plats de temporada que, com la corbina arrebossada en blat de moro i 'chutney' de coriandre, canvien de sabor a mesura que es masteguen. Kimchis, gàrums i raiforts s’utilitzen així per adormir, refrescar o activar les papil·les obligant el comensal a aturar-se, interpretar i qüestionar. Un assalt en tota regla.  Foto; Jairon GarciaAssalto: plats que evolucionen en boca seguint el vi! Però tornem a l’inici del projecte: el bar de vins. Amb gairebé 200 referències, que es poden tast