Anna Torrents

La cocina italiana es, posiblemente, la más popular del mundo. En cualquier rincón de Occidente es fácil encontrar un restaurante del país de la bota o degustar un buen plato de pasta, una pizza bien hecha o delicias dulces como el tiramisú. Barcelona, ​​donde vive una importante colonia de italiana, es toda una referencia de esta gastronomía fuera de Italia: descubrid los mejores restaurantes de cocina italiana que podéis encontrar en la ciudad, y comed italiano más allá del binomio pasta-pizza (que también os lo encontraréis). Pero si os decantáis específicamente por las pizzas, echad un vistazo a esta otra lista. Y si deben ser sin gluten, consultad aquí. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Pocas cosas nos definen más que la liturgia del vermut. ¿Invento catalán? Pues no. La palabra viene del alemán wermut, que significa 'ajenjo', y ya Hipócrates se atrevió con un primer brebaje a base de vino, ajenjo y hojas de díctamo de Creta. Los italianos se cuelgan la medalla con el vermut rojo, los franceses con el blanco, pero el pistoletazo de salida de lo que hoy conocemos como vermut llegó en 1786, cuando Antonio Benedetto Carpano creó en Turín el primer vermut moderno. Made in Catalonia En Cataluña, la historia arranca con Perucchi, fundada en Barcelona en los años 1860 por un emigrante italiano. Al poco, Reus se convirtió en tierra vermutera: la industria echó a volar en la década de 1880 y desde entonces ya no hemos parado. Aunque el vermut nunca se ha ido de Barcelona, lo que sí ha hecho en los últimos años es multiplicarse. Cada vez son más los que quedan al mediodía para compartir un buen vermut con amigos, acompañado de lo que manda la tradición: unas tapas, unas anchoas, una ensaladilla bien hecha, unas bravas. Hoy la ciudad está llena de bares que elevan el vermut a ritual, entre clásicos de toda la vida, templos de referencia y nuevas incorporaciones que merecen que les hagáis hueco en vuestra lista. Aquí os dejamos nuestra selección de imprescindibles para gozar del mejor vermut.NO TE LO PIERDAS: Los 100 mejores bares de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este conten

Poques coses ens defineixen més que la litúrgia del vermut. Invent català? Doncs no. La paraula ve de l’alemany wermut, que significa 'donzell', i ja Hipòcrates es va atrevir amb un primer beuratge a base de vi, ajenjo i fulles de díctam de Creta. Els italians es pengen la medalla amb el vermut vermell, els francesos amb el blanc, però el tret de sortida del que avui coneixem com a vermut va arribar el 1786, quan Antonio Benedetto Carpano va crear a Torí el primer vermut modern. Made in Catalonia A Catalunya, la història comença amb Perucchi, fundada a Barcelona als anys 1860 per un emigrant italià. Poc després, Reus es va convertir en terra vermutera: la indústria va enlairar-se a la dècada de 1880 i des d’aleshores ja no ens hem aturat. Encara que el vermut mai no ha desaparegut de Barcelona, el que sí que ha fet en els últims anys és multiplicar-se. Cada vegada són més els que queden al migdia per compartir un bon vermut amb amics, acompanyat del que mana la tradició: unes tapes, unes anxoves, una ensaladilla ben feta, unes braves. Avui la ciutat és plena de bars que eleven el vermut a ritual, entre clàssics de tota la vida, temples de referència i noves incorporacions que mereixen un lloc a la vostra llista. Aquí us deixem la nostra selecció d’imprescindibles per gaudir del millor vermut. NO T’HO PERDIS: Els 100 millors bars de Barcelona Clica aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

La cuina italiana és, possiblement, la més popular del món. A qualsevol racó d'Occident és ben fàcil trobar un restaurant del país de la bota o degustar un bon plat de pasta, una pizza ben feta o delícies dolces com el tiramisú. Barcelona, on viu una important colònia d'italiana, és tota una referència d'aquesta gastronomia fora d'Itàlia: descobriu els millors restaurants de cuina italiana que podeu trobar a la ciutat, i mengeu italià més enllà del binomi pasta-pizza (que també l'hi trobareu!). Però si us decanteu específicament per les pizzes, feu un cop d'ull a aquesta altra llista. I si han de ser sense gluten, consulteu-ho aquí. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Entre el mar, la arena y el asfalto, visitar la Barceloneta es como ir de vacaciones sin salir de la ciudad. En el barrio más marinero de Barcelona encontraréis muchos buenos restaurantes. Desde cocina marinera local hasta gastronomías de otros lugares y vegetarianos. Dado que el barrio tiene mucha afluencia turística, acertar con lugares auténticos no siempre es fácil. El objetivo de esta lista es ayudaros a distinguir el grano de la paja. Si no queréis mesa y mantel y buscáis barras más informales donde ir a tomar algo rápido y picar cuatro tapas, echadle un vistazo a los mejores bares de la Barceloneta. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Entre el mar, la sorra i l'asfalt, visitar la Barceloneta és com anar de vacances sense sortir de la ciutat. Al barri més mariner de Barcelona hi trobareu molts bons restaurants. Des de paelles, fideus i cuina marinera, fins a gastronomies d'altres contrades i vegetarians. Com que el barri té molta afluència turística, encertar amb llocs autèntics no sempre és fàcil. Aquesta llista té l'objectiu d'ajudar-vos a destriar el gra de la palla. Si busqueu llocs més informals on anar a fer un beure ràpid i quatre tapes, doneu una ullada als millors bars de la Barceloneta, que també n'hi ha molts.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona  

Al barri de La Barceloneta es concentra tot allò que podria resumir l'essència de Barcelona: l'olor de mar, la proximitat entre veïns que proporcionen els carrers estrets, alguns dels millors bars de la ciutat i la senzillesa del que és bo: una canya ben tirada, un plat de calamars frescos i cruixents, i poca cosa més. Aquest és l'ideal, és clar, però sabem que avui dia això que sembla tan senzill per escrit, a vegades costa molt de trobar. A la nostra llista hi veuràs cellers històrics i bars de tapes. Si després d'unes quantes barres et ve de gust entaular-te, fes-li una ullada a la nostra selecció dels millors restaurants del barri. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

En Barcelona hay un montón de locales que rompen con las normas tradicionales de la cocina para experimentar con técnicas, ingredientes y presentaciones innovadoras. El objetivo de sus chefs es desafiar los límites convencionales y encorsetados de la tradición y la ortodoxia para ofrecer experiencias gastronómicas únicas, emocionantes y que impliquen los cinco sentidos de los comensales. Deconstrucciones, contrastes, gelificaciones, esferificaciones, terrificaciones, espesamientos, fusiones de diferentes gastronomías, 'glocalismos'... Imaginación en el plato. Con la cocina creativa, el vocabulario culinario se nos amplía tanto como las papilas gustativas. ¿Ganas de catar? Estos son los 23 restaurantes de la ciudad con propuestas de un nivel de originalidad máximo. Si tenéis los bolsillos llenos y vais sobrados de presupuesto, echadle un vistazo a los restaurantes con estrella Michelin. Un consejo: antes o después del festín creativo, disfrutad de un buen cóctel.NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

En este local diáfano y ajardinado de Les Corts combinan platos mediterráneos con otros de espíritu asiático, celebrando siempre la temporalidad de los ingredientes y la cocina de producto. Tienen devoción por delicadezas como la trufa negra, los espardeños, las gambas de Huelva y las setas en todas sus variantes, que a menudo rellenan de asado e idiazábal ahumado. También invitan a mojar pan con el guiso meloso de ternera y las albóndigas caseras con crema de foie-gras. Los sabores asiáticos, por su parte, se intuyen en ingredientes como la anguila al estilo kabayaki, la concha variada con salsa teriyaki y foie-gras o el pescado frito de escórpora con salsa tailandesa. La apuesta por el umami, aquí, es innegociable.

En aquest local diàfan i enjardinat de Les Corts combinen plats mediterranis amb d’altres d’esperit asiàtic, celebrant sempre la temporalitat dels ingredients i la cuina de producte. Tenen devoció per delicadeses com la tòfona negra, les espardenyes, les gambes de Huelva i els bolets en totes les seves variants, que sovint farceixen de rostit i idiazàbal fumat. També conviden a sucar pa amb el guisat de melós de vedella i les mandonguilles casolanes amb crema de foie-gras. Els sabors asiàtics, per la seva banda, s’intueixen en ingredients com l’anguila a l’estil kabayaki, la petxina variada amb salsa teriyaki i foie-gras o el fregit d’escórpora amb salsa tailandesa. L’aposta per l’umami, aquí, és innegociable.

Dicen que los callos picantes con garbanzos del Bar Ciencias desaparecen en cuanto se cocinan. Y es que este bar de barrio no necesita mucha publicidad para agotar existencias. Lo que nunca faltará, sin embargo, es el jamón de Jabugo, una de las insignias de un establecimiento que exhibe jugosas patas de este animal justo en la entrada. También ofrecen embutidos de distintas comunidades españolas, como el chorizo picante de León o la chistorra de Navarra. La fiesta del embutido no termina nunca: chorizo de jabalí y de ciervo, morcilla achorizada, bull blanco, longaniza… Hay que tener en cuenta que los famosos callos, cocinados por su suegra, solo se sirven los jueves.

Cocinan buenas tapas y platos generosos desde una barra muy pequeña que defiende las recetas caseras. El servicio amable y cercano, con precios de los de antes, destaca especialmente en el menú del día. Los clásicos de los años 80 y 90, que aparecen escritos a mano en la pizarra de la entrada, incluyen cócteles de gambas, canelones, huevos rellenos, carnes guisadas y albóndigas. Los emplatados, alejados de la dictadura estética de las redes sociales, son desordenados, desbordantes y generosos. Los postres también siguen la línea tradicional con flanes artesanos y fritos, arroz con leche y buñuelos rellenos de crema, todo muy cercano, antiguo y fantástico. En este establecimiento de Horta-Guinardó se viene a celebrar la vida y a hablar alto; el ruido forma parte del encanto.

Esta taberna desordenada y caótica de Horta juega con la tríada de los embutidos ibéricos, los quesos y los patés caseros. Lo hace en un pequeño local sobresaturado de información que combina carteles antiguos, jamones colgados del techo, libros incunables y relojes de otros milenios. Las botellas de vino sobre las estanterías, por su parte, funcionan como una biblioteca de sabores madurados que despiertan la curiosidad de cualquier amante del vino. Sobre manteles de papel de cuadros se despliegan tapas contundentes en platos de colores llamativos, como albóndigas, tortilla de patatas y, especialmente, unas patatas a la murciana —con chorizo, pimentón, morcilla y cebolla— que cuentan con muchos adeptos. No es un espacio para todo el mundo, pero tiene mucha personalidad.

No hay tantos lugares en Barcelona especializados en fondues y raclettes elaboradas con quesos suizos de calidad. Eso es lo que propone Basilea de Horta-Guinardó, un pequeño local de paredes de ladrillo que lleva más de veinte años celebrando los sabores del país alpino. Además de ofrecer dieciséis variedades diferentes de su plato estrella, también cuenta con ensaladas que ponen en valor quesos como el sbrinz, considerado el padre del parmesano. Destacan las fondues de carne ecológica con salsas caseras y sales diversas, con las que degustar ternera, pechuga de pollo, lomo de cerdo y magret de pato. De postre, cuidan la tradición con emblemas como el vermicelle, un pastel de nata y merengue con fideos de castaña, y la engadiner nusstorte, una tarta de frutos secos caramelizados.

Diuen que els callos picants amb cigrons del Bar Ciencias desapareixen tan bon punt es cuinen. I és que aquest bar de barri no necessita gaire publicitat per esgotar existències. El que no faltarà mai, però, és el pernil de Jabugo, una de les insígnies d’un establiment que exhibeix sucoses potes d’aquest animal a l’entrada mateix. També porten embotit de diverses comunitats espanyoles, com ara el xoriço de Lleó picant o la xistorra de Navarra. La festa embotida no acaba mai: xoriço de porc senglar i de cérvol, morcilla 'achorizada', bull blanc, llonganissa.… Cal tenir en compte que els famosos callos, cuinats per la seva sogra, només se serveixen els dijous.

Cuinen bones tapes i plats generosos des d’una barra ben petita que defensa les receptes casolanes. El servei amable i proper, amb preus com els d’abans, brilla especialment en el menú del dia. Els clàssics dels anys 80 i 90, que apareixen escrits a mà a la pissarra de l’entrada, inclouen còctels de gambes, canelons, ous farcits, carns guisades i mandonguilles. Els emplatats, allunyats de la dictadura estètica de les xarxes socials, són desordenats, desbordants i generosos. Les postres també segueixen la línia tradicional amb flams artesans i fregits, arrossos amb llet i bunyols farcits de crema, tot ben proper, antic i fantàstic. En aquest establiment d'Horta-Guinardó s’hi ve a celebrar la vida i parlar ben alt; el soroll és part de l’encant.

Aquesta taverna d'Horta desordenada i caòtica juga amb la tríada dels embotits ibèrics, els formatges i els patés casolans. Ho fa en un petit local sobresaturat d’informació que combina cartells antics, pernils penjats del sostre, llibres incunables i rellotges d’altres mil·lennis. Les ampolles de vi sobre les prestatgeries, per la seva banda, funcionen com una biblioteca de sabors madurats que desperten la curiositat de qualsevol amant del vi. Sobre estovalles de paper de quadres s’hi despleguen tapes contundents en plats de colors llampants, com ara mandonguilles, truita de patates i, especialment, unes patates a la murciana —amb xoriço, pebre vermell, botifarró i ceba— que tenen molts adeptes. No és un espai per a tothom, però té molta personalitat.

No hi ha tants llocs a Barcelona especialitzats en fondues i raclettes elaborades amb formatges suïssos de qualitat. Això és el que proposa Basilea d'Horta-Guinardó, un petit local de parets de maó que fa més de vint anys que celebra els sabors el país alpí. A més d’oferir setze varietats diferents del seu plat estrella, també té amanides que posen en valor formatges com l’sbrinz, considerat el pare del parmesà. Destaquen les fondues de carn ecològica amb salses casolanes i sals diverses, amb què tastar vedella, pit de pollastre, llom de porc i magret d’ànec. De postres, cuiden la tradició amb emblemes com el vermicelle, un pastís de nata i merenga amb fideus de castanya, i l’engadiner nusstorte, un pastís de fruits secs caramel·litzats.

Esta trattoria contemporánea se ha convertido en uno de los grandes referentes de vinos naturales en Gràcia. Entrar es aprender mucho sobre esta bebida, gracias a una selección bien viajera que recorre diferentes geografías en busca de los mejores vinos libres. También aman las verduras estacionales y ecológicas, los agricultores y productores con proyectos que inspiren y los ingredientes naturales y sostenibles, como demuestra el hecho de que detallen, en cada receta, de dónde procede cada uno de los productos. En la carta, destacan platos pictóricos italo-catalanes que cambian regularmente, como las gambas rojas con espuma de yogur, el bikini de mejilla con queso Fontina DOP y el bistec tartar con carne de Cal Tomàs y guindilla de Puig Bolets.

Què és una flexibodega? Per a Ginger & Seltz, vol dir maximitzar les receptes veganes i vegetarianes i oferir algunes opcions de peix. Això implica que begudes com l’Aperol Spritz, els vermuts ecològics i les cerveses artesanes acompanyen ingredients com el jackfruit esqueixat, protagonista dels nachos i dels arrossos tailandesos. Si encara no heu tastat els formatges vegans, aquest és el lloc: en tenen molts i de molt diferents i sempre n’exploren de nous. Els veureu en propostes com la sobrassada vegana amb camembert vegà, que competeix en originalitat amb el sashimi de proteïna de pèsols i verdura i amb la burratina amb crema de pebrots i crumble de festucs. Marideu-ho tot amb vins orgànics i naturals.

La gastronomía portuguesa del siglo XVI está en el origen de una de las elaboraciones japonesas más famosas en todo el mundo. En tiempo de Cuaresma, los lusos introdujeron en el país asiático los 'peixinhos da horta' (peces de huerta), unas judías verdes rebozadas y fritas que se convirtieron en el origen de la tempura y que introdujeron en Japón a los misioneros portugueses. Ahora, Kenji Ueno y Neus Busquets (Can Kenji, Aiueno, Sato y Tanaka) se han propuesto elaborar un menú de degustación donde esta fritura sea la única protagonista. Merikenko (Séneca, 28. T. 937 43 15 19) es el nombre de esta barra gourmet. Irene FernandezKenji Ueno tras la barra de Merikenko Aunque es común encontrar restaurantes dedicados a esta especialidad en Japón o Estados Unidos, como los míticos Tempura Yaguchi y Tempura Matsui, todavía no habíamos visto nunca en Barcelona. El origen de la propuesta, como no podría ser de otra forma, se remonta a un recuerdo culinario. "Queríamos recrear una barra que visitamos en un Hilton de Tokio hace 20 años, que ya no existe", explica Busquets. "Era como entrar en una joyería: el propietario abría cajones y nos mostraba el stock de verduras, pescado y marisco para que eligiéramos".   En varios aspectos, la preparación de una buena tempura es tanto o más exigente que la creación de un sushi de calidad, por lo que cada chef aporta su propio toque personal. "Nosotros seguimos el estilo Kanto, que incorpora huevo, y utilizamos aceites de sésamo blanco no tostad

La gastronomia portuguesa del segle XVI és en l’origen d’una de les elaboracions japoneses més famoses arreu del món. En temps de Quaresma, els lusitans van introduir al país asiàtic els 'peixinhos da horta' (peixos d’horta), unes mongetes verdes arrebossades i fregides que van esdevenir l’origen de la tempura i que van introduir al Japó els missioners portuguesos. Ara, Kenji Ueno i Neus Busquets (Can Kenji, Aiueno, Sato i Tanaka) s’han proposat elaborar un menú de degustació on aquest fregit sigui l’únic protagonista. Merikenko (Sèneca, 28. T. 937 43 15 19) és el nom d'aquesta barra gurmet.   Tot i que és comú trobar restaurants dedicats a aquesta especialitat al Japó o als Estats Units, com els mítics Tempura Yaguchi i Tempura Matsui, encara no n’havíem vist mai cap a Barcelona. L’origen de la proposta, com no podria ser d’una altra manera, es remunta a un record culinari. "Volíem recrear una barra que vam visitar a un Hilton de Tokio ara fa 20 anys, que ja no existeix", explica Busquets. “Era com entrar en una joieria: el propietari obria calaixos i ens mostrava l'estoc de verdures, peix i marisc perquè triéssim”. Una bona tempura ha de ser cruixent però suau  En diversos aspectes, la preparació d'una bona tempura és tant o més exigent que la creació d'un sushi de qualitat, i és per això que cada xef hi aporta el seu propi toc personal. "Nosaltres seguim l'estil Kanto, que incorpora ou, i fem servir olis de sèsam blanc no torrat i de gira-sol; el resultat és un color daura

La desbordante creatividad de Matteo Bertozzi no puede encapsularse en una única definición. Su nuevo proyecto se llama Assalto (Nou de la Rambla, 44. 938 823 813. De ma a sá. de 12 a 24 h) y empezó como un bar de vinos con algunos platillos en medio del Raval. Pero su facilidad para dar la vuelta a recetas, explorar fermentaciones y jugar con capas de sabores ha hecho variar el concepto original al de casi una barra de autor. "La idea era un hacer un sitio más relajado que My Fucking Restaurant, tener más libertad", apunta el chef, que ha abierto el nuevo establecimiento a pocos metros de su primer local. "Pero tengo que confesar que… ¡se me ha ido de las manos!". Foto; Jairon GarciaAssalto: plats que evolucionen en boca seguint el vi! Este 'irse de las manos' implica que Bertozzi y su equipo no quieren repetir y perpetuar recetas comunes. Más bien, reinterpretan la tradición y sorprenden con bravas con cuatro cocciones y pan con tomate transformado en una salsa cocida durante 12 horas. Pero lo más divergente llega con unos platos de temporada que, como la corvina rebozada en maíz y chutney de cilantro, cambian de sabor a medida que se mastican. Kimchis, garums y raiforts se utilizan así para dormir, refrescar o activar las papilas obligando al comensal a detenerse, interpretar y cuestionar. Un asalto en toda regla. Foto: Jairon GarciaAssalto Pero volvamos al inicio del proyecto: el bar de vinos. Con casi 200 referencias, que se pueden degustar en el restaurante o compra

La creativitat desbordant de Matteo Bertozzi no es pot encapsular en una única definició. El seu nou projecte es diu Assalto (Nou de la Rambla, 44. 938 823 813. De dt. a ds. de 12 a 24 h) i va començar com un bar de vins amb alguns platets al bell mig del Raval. Però la seva facilitat per capgirar receptes, explorar fermentacions i jugar amb capes de sabors ha fet variar el concepte original al de gairebé una barra d’autor. "La idea era un fer un lloc més relaxat que My Fucking Restaurant, tenir més llibertat", apunta el xef, que ha obert el nou establiment a pocs metres del seu primer local. "Però he de confessar que… se me n'ha anat de les mans!". Foto: Jairon GarcíaAssalto, una barra de vins d'autor Aquest 'anar-se’n de les mans' implica que Bertozzi i el seu equip no volen repetir i perpetuar receptes comunes. Més aviat, reinterpreten la tradició i sorprenen amb braves amb quatre coccions i pa amb tomàquet transformat en una salsa cuita durant 12 hores. El més divergent, però, arriba amb uns plats de temporada que, com la corbina arrebossada en blat de moro i 'chutney' de coriandre, canvien de sabor a mesura que es masteguen. Kimchis, gàrums i raiforts s’utilitzen així per adormir, refrescar o activar les papil·les obligant el comensal a aturar-se, interpretar i qüestionar. Un assalt en tota regla.  Foto; Jairon GarciaAssalto: plats que evolucionen en boca seguint el vi! Però tornem a l’inici del projecte: el bar de vins. Amb gairebé 200 referències, que es poden tast