Iker Morán

Barcelona no va mal servida de restaurants argentins ni de locals especialitzats en graella i carn. Però parlar de La Cabrera i de Gastón Riveira és posar nom propi a una cosa tan popular com el rostit argentí. En plena expansió per tot el món, aquest restaurant del barri de Palerm a Buenos Aires –un clàssic a la llista 50 Best de Llatinoamèrica des de fa anys– ha arribat també a Barcelona. És en l'enorme local que va ocupar el seu moment el Mextizo i que ara pot acollir fins a 140 comensals disposats a gaudir d'una autèntica graella argentina. Té tots els detalls que han convertit la casa original en gairebé una marca i alguna picada d'ullet local, com la incorporació de patates braves o algun peix a la carta. Demanar els clàssics talls argentins (entranya, ojo de bife, matambre…) és un encert segur. Però tampoc no caldria descartar altres idees, com els lletons, un dels plats clàssics a la casa mare a Buenos Aires. O les milaneses, esclar. A la sala, expliquen cadascun dels talls i aconsegueixen el punt desitjat pel comensal i fan el tall i el servei a taula. Una mena de ritual en què les salses i guarnicions fredes i calentes, incloses de forma gratuïta al costat dels plats, formen part de la firma de La Cabrera i conformen una taula una mica caòtica per als no iniciats, però molt generosa i suculenta.  

Barcelona no va mal servida de restaurantes argentinos ni de locales especializados en parrilla y carne. Pero hablar de La Cabrera y de Gastón Riveira es poner nombre propio a algo tan popular como el asado argentino. En pleno auge por todo el mundo, este restaurante del barrio de Palermo en Buenos Aires –un clásico en la lista 50 Best de Latinoamérica desde hace años– llegó también a Barcelona el año 2023. Está en el enorme local que ocupó en su momento el Mextizo y que ahora puede albergar hasta 140 comensales dispuestos a disfrutar de una auténtica parrilla argentina. Tiene todos los detalles que han convertido la casa original en casi una marca y algún guiño local, como la incorporación de patatas bravas o algún pez a la carta. Pedir los clásicos cortes argentinos (entraña, ojo de bife, matambre…) es un acierto seguro. Pero tampoco habría que descartar otras ideas, como las mollejas, uno de los platos clásicos en la casa madre en Buenos Aires. O las milanesas, claro. En la sala, explican cada uno de los cortes y consiguen el punto deseado por el comensal y realizan el corte y el servicio en la mesa. Un tipo de ritual en el que las salsas y guarniciones frías y calientes, incluidas de forma gratuita junto a los platos, forman parte de la firma de La Cabrera y conforman una mesa algo caótica para los no iniciados, pero muy generosa y suculenta.

Que un restaurant es presenti com a aspirant a "local de moda" o "place to be" fa una mica de por. Sabem de sobres que darrere d'aquestes cartes de vegades s'hi amaga una proposta gastronòmica mediocre perquè, al cap i a la fi, allò que importa és l'ambient i les vistes i que sigui bonic. En el cas d'Azul Rooftop tranquil·litza saber que el projecte és de Romain Fornell, estrella michelin amb Caelis. Reobert la primavera del 2023, pren les regnes del que fos Blue Spot. Sí, aquell famós restaurant de Piqué i Shakira amb Grupo Tragaluz que va tancar durant la pandèmia i no va tornar a obrir. Les vistes són brutals, i val a dir que l'oferta de cuina no les desmereix. La cuina mediterrània, amb picades d'ullet afrancesada que tan bé maneja Fornell, s'articula aquí al voltant de carns i peixos a la brasa. No hi ha gaire misteri: excel·lent producte i també bons acompanyaments que fan que servei i emplatat llueixi: són sensacionals els pebrots de vidre que acompanyen el peix i les patates fregides casolanes de la carn. Turbot, rap negre, secret ibèric, o 'wagyu' de Burgos (que bona la cecina que també preparen amb ell, per cert) conformen les propostes d'aquesta part de la carta). Els qui busquin menjar una mica menys clàssic, ho trobaran en l'escórpora fregida amb maionesa de 'chipotle' (molt cruixent, se serveix i es menja sencera). I l'amanida de remolatxes amb burrata i festuc també són encerts segurs.  

Que un restaurante se presente como aspirante a "local de moda" o "place to be" da un poco de grima. Sabemos sobradamente que detrás de estas cartas a veces se esconde una propuesta gastronómica mediocre para que, al fin y al cabo, lo que importa es el ambiente y las vistas y que sea bonito. En el caso de Azul Rooftop tranquiliza saber que el proyecto es de Romain Fornell, estrella michelin con Caelis. Reabierto en la primavera del 2023, toma las riendas de lo que fuera Blue Spot. Sí, ese famoso restaurante de Piqué y Shakira con Grupo Tragaluz que cerró durante la pandemia y no volvió a abrir. Las vistas son brutales, y cabe decir que la oferta de cocina no las desmerece. La cocina mediterránea, con guiños afrancesados que tan bien maneja Fornell, se articula aquí alrededor de carnes y pescados a la brasa. No hay mucho misterio: excelente producto y buenos acompañamientos que hacen que servicio y emplatado luzca: son sensacionales los pimientos de vidrio que acompañan al pescado y las patatas fritas caseras de la carne. Rodaballo, rape negro, secreto ibérico, o wagyu de Burgos (que buena la cecina que también preparan con él, por cierto) conforman las propuestas de esta parte de la carta. Quienes busquen comer algo menos clásico, lo encontrarán en la escórpora frita con mayonesa de chipotle (muy crujiente, se sirve y se come entera). Y la ensalada de remolachas con burrata y pistacho también son aciertos seguros.

Sergi de Meià, co-fundador de l' 'slow-food' a Catalunya, té un nou restaurant a Barcelona. L'estiu del 2023 va obrir Banquet, on hi havia l'enyorat Sagarra –que després de vint anys va tancar les portes el 2020, per culpa de la pandèmia. Banquet és un restaurant amb ànima de bar elegant i clàssic, que a tres passes de la Rambla vol ser un oasi per als locals i visitants que busquin bona cuina, plat fondo i receptes de tota la vida, també amb una barra on esmorzar un bon entrepà.  De Meià lidera un projecte de "cuina barcelonina a base de plats que formen part de la història gastronòmica de la ciutat". L'arròs a la milanesa (amb salsitxa), els canelons a la barcelonina, o les bombes de la Barceloneta conviuen amb altres clàssics catalans com els caragols fregits, bacallà a la llauna amb mongetes del ganxet o el conill a l'empordanesa. Cal fer una menció especial als bunyols d'escarola, un clàssic de Menorca quasi inèdit per aquí. L'espai és enorme, net i majestuós, en la massissa cantonada de Pintor Fortuny amb Xuclà. 

Sergi de Meià, co-fundador del 'slow-food' en Cataluña, tiene un nuevo restaurante en Barcelona. El verano del 2023 abrió Banquet, donde estaba el añorado Sagarra –que después de veinte años cerró sus puertas en el 2020, por culpa de la pandemia. Banquet es un restaurante con alma de bar elegante y clásico, que a tres pasos de la Rambla quiere ser un oasis para los locales y visitantes que busquen buena cocina catalana, cuchara y recetas de toda la vida, también con una barra donde desayunar un buen bocadillo. De Meià lidera un proyecto de "cocina barcelonesa a base de platos que forman parte de la historia gastronómica de la ciudad". El arroz a la milanesa (con salchicha), los canelones a la barcelonesa, o las bombas de la Barceloneta conviven con otros clásicos catalanes como los caracoles fritos, bacalao a la llauna con judías del ganchillo o el conejo a la ampurdanesa. Hay que hacer una mención especial a los buñuelos de escarola, un clásico de Menorca casi inédito por ahí. El espacio es enorme, limpio y majestuoso, en la maciza esquina de Pintor Fortuny con Xuclà.

El restaurant Xerta de l'hotel Ohla Eixample ja fa anys que és l'ambaixada gastronòmica del Delta de l'Ebre a Barcelona, la cuina de la Catalunya del sud en la millor de les versions. Kintsugi és una barra japonesa d'alta categoria situada a l'entrada de l'hotel: arròs i peix. Dos dels productes estrella de la zona són també claus a la cuina japonesa, així que Héctor Ribeiro, al capdavant de la cuina i la barra de sushi, té bon material per treballar.  Situat a peu de carrer i amb una zona de taules i barra, Kintsugi serveix el menú Omakase  a un màxim de vuit comensals (encara que millor que sigueu sis, segons el xef). El bon peix, la majoria del Delta –i una mica portat des del Japó, com el –peix llimona– ja el donàvem per fet. Però l'arròs perfecte del sushi és el que realment delata el nivell d'un restaurant de d'aquest nivell. Cocció i el punt perfecte de vinagre -hi és, però amb prou feines es nota- i la pressió justa perquè no s'enfonsi, però es quedi solt només entrar a la boca. De fet, aquest és un bon lloc per posar en pràctica una de les normes de protocol de vegades desconegudes sobre el sushi: es pot menjar amb la mà. Tàrtar de verat, ostra amb medul·la de tonyina, verdures en tempura amb espardenyes… Especialment bo és el 'chapadillo' d'anguila a manera de 'katsu sando', l'entrepà japonès. El Delta d'Ebre, capital Tòquio.

El restaurante Xerta del hotel Ohla Eixample hace ya años que es la embajada gastronómica del Delta del Ebro en Barcelona, la cocina de la Cataluña del sur en la mejor de las versiones. Kintsugi es una barra japonesa de alta categoría situada en la entrada del hotel: arroz y pescado. Dos de los productos estrella de la zona son también claves en la cocina japonesa, por lo que Héctor Ribeiro, al frente de la cocina y la barra de sushi, tiene buen material para trabajar. Situado a pie de calle y con una zona de mesas y barra, Kintsugi sirve el menú Omakase a un máximo de ocho comensales (aunque mejor que sean seis, según el chef). El buen pescado, la mayoría del Delta –y alguno traído desde Japón, como el pez limón ya lo dábamos por sentado. Pero el arroz perfecto del sushi es lo que realmente delata el nivel de un restaurante de ese nivel. Cocción y el punto perfecto de vinagre -está, pero apenas se nota- y el grano tiene la presión justa para que no se hunda, pero se quede suelto nada más entrar en la boca. De hecho, este es un buen lugar para poner en práctica una de las normas de protocolo a veces desconocidas sobre el sushi: se puede comer con la mano. Tártaro de caballa, ostra con médula de atún, verduras en tempura con alpargatas… Especialmente bueno es el chapadillo de anguila a modo de katsu sando, el bocadillo japonés. El Delta de Ebro, capital Tokio.

Craun va iniciar una nova etapa el 2023 amb el xef Diego Gámez als comandaments de la cuina. Una obertura discreta però amb molta substància. Després de passar per Lasarte, Pakta i Hisop, Gámez busca un discurs propi en què s'endevina el pòsit d'aquestes cases amb elegància, senzillesa i just exotisme. L'espai lluminós i les taules vestides amb estovalles rematen l'escena perfecta per als que busquen un restaurant que deixa de banda això de l'experiència i la sorpresa per centrar-se a donar a menjar molt bé.  A més de la carta, tenen un menú degustació de nou passes per 60 euros que permet entendre i abastar la filosofia de cuina que proposa. I que inclou plats realment notables. Les favetes amb papada i llamàntol, saboroses i canòniques, marquen un estil de cuina. El que ofereix Craun és una cuina que barreja identitats culinàries (francesa, llatinoamericana, catalana) amb molta destresa, sota el prisma d'una elegància d'alta cuina sense cotilles. És tan difícil de classificar com fàcil de reconèixer. 

Un altre local de 'smash burgers'? Cert gest d'avorriment és fàcil d'entendre. Així que n'arribi una de nova amb bones credencials i un xic diferent s'agraeix. Antonia's Burger compleix els dos requisits. Es tracta del primer projecte dedicat a les hamburgueses de la gent de The Fish & Chips Shop que, de fet, han reconvertit el seu local de Teodora Lamadrid, 1 en aquesta petita hamburgueseria. La senzillesa del local encaixa amb el minimalisme extrem de la carta. Només hi ha dos plats, cheese burger i hot dog, respectivament. Els preus molt assequibles, més a aquesta zona de la ciutat, són un dels punts forts del negoci. Una bona hamburguesa a Sant Gervasi per 6 euros? Bé, 9 euros si optem per la doble, amb dues peces de carn de 100 grams cadascun. Bon pa, formatge, cogombret adobat casolà… No cal esperar floritures, carns amb nom i cognom o maduracions, però la relació qualitat-preu és impecable. Bones també les patates fregides amb pell, que arriben en un got de cartó, a 3,5 euros la ració.  L'única concessió gurmet és, de fet, aquest punt diferencial que buscàvem. Per beure, a més de les esperades cerveses artesanals, a Antonia's Burger aposten pels vins naturals. La carta és sorprenentment llarga en comparació amb la resta de l'oferta, amb una vintena de referències entre blancs, negres, orange, rosats i ancestrals. Així que ens cruspirem la nostra 'cheese burger' amb una copa d'Anyet al costat, un orange molt lleuger. Així de senzill i així de bo, escolta

Craun inició una nueva etapa en el 2023 junto al chef Diego Gámez a los mandos de la cocina. Una abertura discreta pero con mucha sustancia. Tras pasar por Lasarte, Pakta e Hisop, Gámez busca un discurso propio en el que se adivina el poso de estas casas con elegancia, sencillez y el justo exotismo. El espacio luminoso y las mesas vestidas con mantel rematan la escena perfecta para quienes buscan un restaurante que deja de lado lo de la experiencia y la sorpresa para centrarse en dar de comer muy bien. Además de la carta, tienen un menú degustación de nueve pasos por 60 euros que permite entender y abarcar la filosofía de cocina que propone. Y que incluye platos realmente notables. Las habitas con papada y bogavante, sabrosas y canónicas, marcan un estilo de cocina. Lo que ofrece Craun es una cocina que mezcla identidades culinarias (francesa, latinoamericana, catalana) con mucha destreza, bajo el prisma de una elegancia de alta cocina sin corsés. Es tan difícil de clasificar como fácil de reconocer.

¿Otro local de 'smash burgers'? Cierto gesto de aburrimiento es fácil de entender. Así que cuando llega una nueva con buenas credenciales y algo diferente se agradece. Antonia's Burger cumple ambos requisitos. Se trata del primer proyecto dedicado a las hamburguesas de la gente de The Fish & Chips Shop que, de hecho, han reconvertido su local de Teodora Lamadrid, 1 en esta pequeña hamburguesería. La sencillez del local encaja con el minimalismo extremo de la carta. Sólo hay dos platos, cheese burger y hot dog, respectivamente. Los precios muy asequibles, más en esa zona de la ciudad, son uno de los puntos fuertes del negocio. ¿Una buena hamburguesa en Sant Gervasi por 6 euros? Bien, 9 euros si optamos por la doble, con dos piezas de carne de 100 gramos cada uno. Buen pan, queso, pepinillo abonado casero… No hace falta esperar florituras, carnes con nombre y apellido o maduraciones, pero la relación calidad-precio es impecable. Buenas también las patatas fritas con piel, que llegan a un vaso de cartón, a 3,5 euros la ración. La única concesión gourmet es, de hecho, ese punto diferencial que buscábamos. Por beber, además de las esperadas cervezas artesanales, en Antonia's Burger apuestan por los vinos naturales. La carta es sorprendentemente larga en comparación con el resto de la oferta, con una veintena de referencias entre blancos, tintos, orange, rosados y ancestrales. Así que nos zamparemos nuestra 'cheese burger' con una copa de Anyet al lado, un orange muy ligero. Así de

Hay espacio para unas 14 personas en taburetes repartidos por la barra y un local de apenas 25 metros cuadrados. Una plancha, un horno, y un Roner, los tres en versiones mini, son todo lo que en cocina necesita Sergi Marambio para despachar platos fríos y planchaditos. Acompañados de una amplia selección de vermuts, Varmuteo (Vilamarí, 2.  687 68 00 50) minúsculo y bonito bar de tapas y vermut, ha conseguido en solo cinco meses hacerse un hueco entre vecinos y habituales de la zona de Sant Antoni y la parte alta del Paral·lel.  ¿Dónde está el truco? Más que un truco, lo que hay es una cocina bastante más amplia en posibilidades que lo que sugiere a primera vista Varmuteo. Y es que este proyecto cuenta también con Jaume Marambio –hermano de Sergi– y Victoria Maccarone, del vecino restaurante gastronómico Alapar, que ganó el premio de mejor restaurante de Barcelona de 2024 de Time Out Barcelona, y cuya cocina les permite proveerse de buenos guisos y algunas preparaciones que elevan notablemente el nivel de una vermutería al uso. Bocadillos? Magníficos, como el de fricandó o el de papada de cerdo con queso y mostaza Empezando por el hot-dog de albóndigas, que ha necesitado poco tiempo para convertirse en un clásico de la casa. Un puesto que, eso sí, tiene que disputarse con otros dos bocados magníficos: el clásico mallorquín de sobrasada y queso, y uno de papada confitada con queso y mostaza. Con las albóndigas, el fricandó o la papada ya listas en la cocina del restaurante, sol

Una cortina original i interminable separa Sips del nou Esencia by Sips que acaba d'obrir portes. Un espai que, com a speak easy, s'amaga al final de la que avui dia ostenta el títol de millor cocteleria del món i on Marc Alvárez i Simone Caporale proposen una experiència molt diferent de la de la zona principal del bar.Els còctels, per descomptat, segueixen sent els protagonistes, encara que aquí en un format únic: una seqüència de vuit petites begudes que es converteixen en un autèntic menú degustació líquida. "Es tracta de tornar a l'essència, a aquest primer glop d'un còctel", explicava Álvarez ahir a la nit, durant el primer passi en aquest nou espai, ja preparat per a l'estrena el cap de setmana.De sostres alts i decoració etèria, les semblances amb l'Enigma d'Albert Adrià no són casuals. Pau Llimona i RCR Arquitectes que es van ocupar al seu moment del disseny d'aquest restaurant també signen la creació de l'espai que acull Esencia by Sips.   SipsEsencia by Sips   Quant costa i quan ho ofereixen? El menú consta de vuit glops ('Sips'), que es preparen davant el client en dues taules enfrontades, i amb espai per allotjar fins a dotze persones simultàniament. L'experiència requereix reserva prèvia, i només s'ofereix de dijous a dissabte. Amb una durada aproximada d'una hora, té un preu de 65 euros per persona.És un menú únic i, a més, amb còctels exclusius, diferents dels que se serveixen a Sips, expliquen els responsables del projecte que ja treballen en un futur menú

Una original e interminable cortina separa Sips del nuevo Esencia by Sips que acaba de abrir sus puertas. Un espacio que, a modo de speak easy, se esconde al final de la que a día de hoy ostenta el título de mejor coctelería del mundo y donde Marc Alvárez y Simone Caporale proponen una experiencia muy diferente a la de la zona principal del bar. Los cócteles, por supuesto, siguen siendo los protagonistas, aunque aquí en un formato único: una secuencia de ocho pequeñas bebidas que se convierten en un auténtico menú degustación líquido. “Se trata de volver a la esencia, a ese primer sorbo de un cóctel”, explicaba Álvarez anoche, durante el primer pase en este nuevo espacio, ya preparado para el estreno el fin de semana. De techos altos y decoración etérea, los parecidos con Enigma de Albert Adrià no son casuales. Pau Llimona y RCR Arquitectes que se ocuparon en su momento del diseño de ese restaurante firman también la creación del espacio que acoge Esencia by Sips. SipsEsencia by Sips ¿Cuánto cuesta y cuándo lo ofrecen? El menú consta de ocho tragos. O, como ellos prefieren decir, sorbos ('Sips') que se preparan ante el cliente en sendas mesas enfrentadas, y con espacio para albergar hasta doce personas simultáneamente. La experiencia requiere reserva previa, y se ofrece solo de jueves a sábado. Con una duración aproximada de una hora, tiene un precio de 65 euros por persona. Es un menú único y, además, con cócteles exclusivos, diferentes a los que se sirven en Sips, explica

Noxe abre ya: y ofrece las mejores vistas posibles sobre la costa de Barcelona, cocina japonesa y una triple personalidad que combina un restaurante con los cócteles y el espíritu de 'night-club' que hereda de Eclipse, la mítica discoteca del hotel W Barcelona que ahora cede su privilegiada ubicación a Noxe (Plaça Rosa Del Vents 1). El nuevo restaurante y club del hotel W Barcelona revela un cambio drástico respecto a la etapa anterior: la luz y las vistas mandan. Tanto que incluso las zonas VIP en la parte del 'night-club' se han concebido para que en ningún momento se interpongan en la visión del resto de clientes del lugar. Foto: Hotel WNoxe, o un club con una vista increíble desde todos los ángulos ¿Una pista de los cambios que llegarán al hotel W Barcelona en los próximos años con una apuesta por un lujo más luminoso y Mediterráneo y menos vinculado a la noche? Especulaciones al margen, Noxe se presenta como el nuevo restaurante insignia del hotel. Que, por cierto, también última la apertura de Coya, primera sede española de esta cadena de lujosos restaurantes de cocina peruana con locales en Londres, Dubai, París o Mykonos, entre otros. En el caso de Noxe, a los mandos está el chef Nipón Azumasong. Se presenta como experto en cocina 'omakase' (el tradicional menú degustación japonés), aunque de momento hay una carta que se mueve entre clásicos y platos menos conocidos. Un concepto más desenfadado y para compartir que la propuesta 'omakase', habitual en barras y con un

Noxe obre ja: i ofereix les millors vistes possibles sobre la costa de Barcelona, cuina japonesa i una triple personalitat que combina un restaurant amb els còctels i l'esperit de 'night-club' que hereta d'Eclipse, la mítica discoteca de l'hotel W que ara cedeix la seva ubicació privilegiada a Noxe (Plaça Rosa Del Vents 1). El nou restaurant i club de l'hotel W revela un canvi dràstic respecte a l'etapa anterior: la llum i les vistes manen. Tant que fins i tot les zones VIP a la part del 'night-club' s'han concebut perquè en cap moment s'interposin en la visió de la resta de clients del lloc. Foto: Hotel WNoxe, o un club con una vista increíble desde todos los ángulos Això pot ser una pista dels canvis que arribaran a l'hotel W els anys vinents: ¿una aposta per un luxe més lluminós i Mediterrani i menys vinculat a la nit? Especulacions al marge, Noxe es presenta com el nou restaurant insígnia de l'hotel. Que, per cert, també enllesteix l'obertura de Coya, primera seu espanyola d'aquesta cadena de luxosos restaurants de cuina peruana amb locals a Londres, Dubai, París o Mykonos, entre d'altres. En el cas de Noxe, als comandaments hi ha el xef Nipó Azumasong. Es presenta com a expert en cuina 'omakase' (el tradicional menú degustació japonès), encara que de moment hi ha una carta que es mou entre clàssics i plats menys coneguts. Som davant un concepte més informal i per compartir que la proposta 'omakase', habitual en barres i amb un xef preparant i servint un per un els plat

"És un sopar entre amics a la meva cuina". Així presenta Manucho Arévalo la idea de Yuku Barcelona, un 'omakase' secret –la direcció de la cita només es facilita després de fer la reserva– i que en tot just un any ha aconseguit fer-se un nom entre els amants de la cuina japonesa a la ciutat. Natural d'Argentina i autodidacte, els viatges al Japó i les ganes d'aprendre han atorgat a la proposta d'Arévalo un gran nivell, gosaríem dir que a l'alçada de les millors barres nipones de la ciutat. Ell mateix porta ingredients i eines de Japó. De fet, en arribar possiblement el trobarem ratllant el wasabi fresc, o amb el raspall per aconseguir les làmines katsuobushi que utilitza als plats. Tots dos de gran qualitat, molt lluny del que s'ofereix a la majoria de restaurants. Una barra exquisida i amb dedicació artesana per a vuit comensals Amb espai per a fins a vuit comensals i servei només a les nits, el format és un menú degustació que queda a les mans del xef i va variant gairebé cada setmana. O, depenent del peix del mercat, cada dia. Després de la barra, Clara Furmento completa aquest petit equip, tan àgil com sigil·lós i llisca amb elegància cada plat de la llarga seqüència que compon l''omakase'. Foto: Yuku BarcelonaYuku Barcelona El preu únic de 120 euros per persona (amb un sake de benvinguda, però sense begudes) és una bona pista del nivell amb què es treballa aquí. També dels ingredients que manegen (hi ha caviar, llamàntol, peix llimona portat del Japó...), i es fa evide

"Es una cena entre amigos en mi cocina". Así presenta Manucho Arévalo la idea de Yuku Barcelona, un 'omakase' secreto –la dirección de la cita solo se facilita tras hacer la reserva– y que en apenas un año ha conseguido hacerse un nombre entre los amantes de la cocina japonesa en la ciudad. Natural de Argentina y autodidacta, los viajes a Japón y las ganas de aprender han conseguido otorgar a la propuesta de Arévalo un gran nivel, nos atreveríamos a decir que a la altura de las mejores barras niponas de la ciudad. Él mismo trae ingredientes y herramientas de Japón. De hecho, al llegar posiblemente lo encontraremos rallando el wasabi fresco, o con el cepillo para conseguir las láminas 'katsuobushi' que utiliza en los platos. Ambos de excelente calidad, muy lejos de lo que se ofrece en la mayoría de restaurantes. Una barra exquisita y con dedicación artesana para ocho comensales Con espacio para hasta ocho comensales y servicio solo por las noches, el formato es de menú degustación que queda en manos del chef y va variando casi cada semana. O, dependiendo del pescado del mercado, a diario. Tras la barra, Clara Furmento completa este pequeño equipo, tan ágil como sigiloso que va elegantemente deslizando cada plato de la larga secuencia que compone el 'omakase'. Foto: Yuku BarcelonaYuku Barcelona El precio único de 120 euros por persona (con un sake de bienvenida, pero sin bebidas) supone una buena pista del nivel con el que se trabaja aquí. También de los ingre

Sergi de Meià ha vuelto a Barcelona. El chef de Esplugues de Llobregat, cofundador del 'slow-food' en Cataluña, ha encabezado todo tipo de proyectos: Monvínic, Fastvínic, Fishh! y un restaurante homónimo en dos localizaciones distintas. Y esta vez regresa por todo lo alto: reivindicando la cocina propia de Barcelona en un local espectacular del Raval. En un lugar tan privilegiado como complejo: Pintor Fortuny con esquina Xuclà, a un paso de la Rambla. Cocina barcelonesa con platos que son pura historia gastronómica  El espacio del añorado Sagarra –que después de veinte años cerró sus puertas en el 2020, por culpa de la pandemia– ahora acoge el nuevo Banquet (Pintor Fortuny, 5). Un restaurante con alma de bar elegante y clásico, que a tres pasos de la Rambla quiere ser un oasis para los locales y visitantes que busquen buena cocina, cuchara y recetas de toda la vida, también con una barra donde almorzar un buen bocadillo.  Foto: Banquet¡Buñuelos de escarola! De Meià está entusiasmado con un proyecto de "cocina barcelonesa a base de platos que forman parte de la historia gastronómica de la ciudad". El arroz a la milanesa (con salchicha), los canelones a la barcelonesa, o las bombas de la Barceloneta conviven con otros clásicos catalanes como los caracoles fritos, bacalao a la llauna con judías del ganxet o el conejo a la ampurdanesa. Hay que hacer una mención especial a los buñuelos de escarola, un clásico de Menorca casi inédito por aquí.  Foto: BanquetBanquet "Esto es coc

Sergi de Meià torna a Barcelona. El xef d'Esplugues de Llobregat, co-fundador de l' 'slow-food' a Catalunya, ha encapçalat tota mena de projectes: Monvínic, Fastvínic, Fishh! i el seu restaurant homònim en dues adreces diferents. I aquesta vegada retorna amb tots els luxes: reivindicant la cuina pròpia de la Barcelona en un local espectacular al Raval. En un lloc tant privilegiat com complex: Pintor Fortuny amb cantonada Xuclà, a un pas de la Rambla.  L'espai de l'enyorat Sagarra –que després de vint anys va tancar les portes el 2020, per culpa de la pandèmia– ara acull el nou Banquet (Pintor Fortuny, 5). Un restaurant amb ànima de bar elegant i clàssic, que a tres passes de la Rambla vol ser un oasi per als locals i visitants que busquin bona cuina, plat fondo i receptes de tota la vida, també amb una barra on esmorzar un bon entrepà.   Foto: BanquetBunyols d'escarola de Banquet   Cuina de Barcelona a un pas de la Rambla De Meià està entusiasmat amb un projecte de "cuina barcelonina a base de plats que formen part de la història gastronòmica de la ciutat". L'arròs a la milanesa (amb salsitxa), els canelons a la barcelonina, o les bombes de la Barceloneta conviuen amb altres clàssics catalans com els caragols fregits, bacallà a la llauna amb mongetes del ganxet o el conill a l'empordanesa. Cal fer una menció especial als bunyols d'escarola, un clàssic de Menorca quasi inèdit per aquí.   Foto: BanquetArròs a la milanesa   "Això és cuina popular i a preus populars", argumen

El restaurant Xerta de l'hotel Ohla Eixample ja fa anys que és l'ambaixada gastronòmica del Delta de l'Ebre a Barcelona. I des de fa poc, Xerta Tapas, el germà petit i més informal del local de Fran López, ha cedit el seu espai a una proposta més singular: Kintsugi, cuina japonesa amb productes del Delta, esclar. Encara que a priori la idea pugui sorprendre, n'hi ha prou amb dues paraules per veure que tot encaixa: arròs i peix. Dos dels productes estrella de la zona són també claus en la cuina japonesa, així que l'Héctor Ribeiro, al capdavant de la cuina i la barra de sushi, té bon material per treballar. Natural de Moçambic, el restaurant Sukomi de Tortosa ha estat el seu darrer projecte. Un concepte de sushi i Delta que ara llueix en tota la seva esplendor i molt més lliure a l'espai de Kintsugi, situat a peu de carrer de l'hotel i amb una zona de taules i de barra, on se serveix el menú Omakase (100 euros per persona) a un màxim de vuit comensals. Millor sis, matisa ell, mentre talla els peixos amb els ganivets que, per cert, ell mateix elabora. Vuit aperitius, onze peces de sushi i dues postres componen aquesta degustació que canvia cada setmana i que, com mana la tradició nipona, queda sempre en mans del xef, l'"itamae". Foto: Hotel OhlaKintsugi El bon peix, molt del Delta, un altre portat des del Japó, com el 'hamachi' (la peix llimona), ja el donàvem per fet. Però l'arròs perfecte del sushi és el que realment delata el nivell d'un restaurant així. Cocció i el punt p

El restaurante Xerta del hotel Ohla Eixample hace años que es la embajada gastronómica del Delta del Ebro en Barcelona. Y desde hace poco, Xerta Tapas, el hermano pequeño y más informal del local de Fran López, ha cedido su espacio a una propuesta más singular: Kintsugi, cocina japonesa a base de productos de, efectivamente, el Delta. Aunque a priori la idea pueda sorprender, bastan dos palabras para ver que todo encaja: arroz y pescado. Dos de los productos estrella de la zona son también claves en la cocina japonesa, así que Héctor Ribeiro, al frente de la cocina y la barra de sushi, tiene buen material para trabajar. Foto: Hotel OhlaKintsugi Natural de Mozambique, el restaurante Sukomi de Tortosa ha sido su último proyecto. Un concepto de sushi y Delta que ahora luce en todo su esplendor y mucho más libre en el especio de Kintsugi, situado a pie de calle en el hotel y con una zona de mesas y de barra, donde se sirve el menú Omakase (100 euros por persona) a un máximo de ocho comensales. Mejor seis, matiza él mientras corta los pescados con los cuchillos que, por cierto, él mismo elabora. Ocho aperitivos, once piezas de sushi y dos postres componen este degustación que cambia cada semana y que, como manda la tradición nipona, queda siempre en manos del chef, el 'itamae'. El buen pescado, mucho del Delta, otro traídos desde Japón, como el 'hamachi' (el pez limón), lo dábamos por hecho. Pero es el arroz perfecto del sushi lo que realmente delata el nivel de un restaurante d

Que un restaurant es presenti com a aspirant a "local de moda" o "place to be" fa una mica de por. Sabem de sobres que darrere d'aquestes cartes de vegades s'hi amaga una proposta gastronòmica mediocre perquè, al cap i a la fi, allò que importa és l'ambient i les vistes i que sigui bonic, i el que arribi al plat és gairebé el menys important. En el cas de l'acabat d'obrir, Azul Rooftop (Pg. de Joan de Borbó, 101. 937 14 06 95) tranquil·litza saber que el projecte arriba de la mà de Romain Fornell, estrella michelin amb Caelis. El xef, especialment actiu els darrers anys amb una desena de restaurants del seu grup Goût Rouge, com La Plasshola, pren les regnes del que fos Blue Spot. Sí, aquell famós restaurant de Piqué i Shakira amb Grupo Tragaluz que va tancar durant la pandèmia i no va tornar a obrir.  Així que la privilegiada localització a la Barceloneta, amb terrassa i menjadors amb vistes espectaculars sobre la ciutat, el port i la costa, ja són ben coneguts. La filosofia és similar, encara que ara la decoració de l'immens i lluminós local sembla un punt més elegant, d'acord amb el que ha passat a la carta. I amb un tiquet que ràpidament passa dels 80 euros.    Foto: Azul RooftopAzul Rooftop   La cuina mediterrània, amb picades d'ullet afrancesada que tan bé maneja Fornell, s'articula aquí al voltant de carns i peixos a la brasa. No hi ha gaire misteri: excel·lent producte i també bons acompanyaments que fan que servei i emplatat llueixi: són sensacionals els pebrots de