Verificat

Les cotorres són més barcelonines que molts de nosaltres. No tenen cap pinta de ser aus autòctones, no, però porten als parcs i carrers de la ciutat al voltant de mig segle. I es multipliquen. El 2015 n’hi havia al voltant de 5.000 i avui els experts calculen que poden haver-n’hi unes 8.000. Però, d’on venen aquests ocells? Per què es reprodueixen tan ràpid? I, sobretot, per què a Barcelona? A la ciutat hi ha diferents espècies de cotorra, però la principal és l’argentina o la “cotorreta de pit gris”, com es coneix popularment en al·lusió al color de la seva davantera. Aquesta espècie és considerada com una “exòtica invasora”. Exòtica perquè no és originària d'aquí, sinó de l'Amèrica del Sud -concretament, els exemplars que hi ha a Barcelona són de l'Uruguai, com explica l'Atles d'ocells nidificants de Barcelona-. I invasora perquè pot suposar una amenaça per a l’entorn. Però això no vol dir que sigui nova: els primers registres d’aquest animal es remunten a 1974 i els experts parlen, fins i tot, dels anys 60. Foto: Shutterstock No, les cotorres no es van escapar del zoo La principal hipòtesi sobre la seva entrada a la ciutat indica que les cotorres van arribar a Espanya a través del comerç legal d'espècies exòtiques, segons un estudi de la Societat Espanyola d'Ornitologia i la fitxa del govern espanyol sobre les espècies invasores presents al territori. La majoria, un 99,9% dels exemplars, es van importar com a animals de companyia i la resta, una part ínfima, va anar als

Las cotorras son más barcelonesas que muchos de nosotros. No tienen pinta de ser aves autóctonas, pero llevan en los parques y calles de la ciudad alrededor de medio siglo. Y se multiplican. En 2015 había unas 5.000 y hoy los expertos calculan que puede haber unas 8.000. Sin embargo, ¿de dónde vienen estos pájaros? ¿Por qué se reproducen tan rápido? Y, sobre todo, ¿por qué en Barcelona? En la ciudad hay diferentes especies de cotorra, pero la principal es la argentina o la "cotorra verdegris", como se conoce popularmente en referencia al color de su delantera. Esta especie es considerada como "exótica invasora". Exótica porque no es originaria de aquí, sino de América del Sur –concretamente, los ejemplares de Barcelona son de Uruguay, como explica el Atlas de los pájaros nidificantes de Barcelona–. E invasora porque puede suponer una amenaza para su entorno. Pero eso no quiere decir que sea nueva: los primeros registros de este animal se remontan al 1974 y los expertos hablan, incluso, de los años 60.  No, las cotorras no se escaparon del zoo La principal hipótesis sobre su entrada en la ciudad indica que las cotorras llegaron a España a través del comercio legal de especies exóticas, según un estudio de la Sociedad Española de Ornitología y la ficha del gobierno español sobre las especies invasoras presentes en el territorio. La mayoría, un 99,9% de los ejemplares, se importaron como animales de compañía y el resto, una parte ínfima, fueron a zoológicos o a la investigación,

El verano es la temporada favorita de los mosquitos. A pesar de haber muchos tipos (en el mundo hay más de 3.600 especies) todos tienen en común dos cosas: vuelan y molestan. Cuando llega el calor, estos insectos se convierten en una pesadilla más que nos impide dormir a gusto. Pero, ¿esto ha sido siempre así? ¿Es cierto que cada vez hay más mosquitos y más grandes? Uno de los nuevos protagonistas del verano es el mosquito tigre, que desde que se detectó en Cataluña en 2004 (y en Barcelona en 2005), ha estado en el centro de todas las conversaciones y campañas de prevención de la Agencia de Salud Pública de Barcelona (ASPB). Y es que las picaduras de las hembras de esta especie son más frecuentes que las del resto, y pueden transmitir enfermedades como las producidas por los virus Chikungunya, dengue y Zika, aunque en la ciudad no se haya detectado ningún brote importante en los últimos años.   Un número variable de mosquitos Saber el número exacto de mosquitos que existe en la ciudad es una tarea casi imposible. Contarlos no es fácil: son rápidos, tienen una vida muy corta y pueden aparecer por todas partes, tanto en terreno público como en privado. La mejor forma de calcular si este año hay más o menos que el anterior es contarlos recién salidos de los huevos, cuando todavía no pueden volar, según explica a Verificat Tomàs Montalvo, jefe del servicio de Vigilancia y Control de Plagas Urbanas de la Agencia de Salud Pública de Barcelona. La ASPB realiza controles rutinarios a

L’estiu és la temporada preferida dels mosquits. Tot i haver-n’hi de molts tipus (al món hi ha més de 3.600 espècies) tots tenen en comú dues coses: volen i molesten. Quan arriba la calor, aquests insectes es converteixen en un malson més que ens impedeix dormir a gust. Però, això ha estat sempre així? És cert que cada cop hi ha més mosquits i més grans? Un dels nous protagonistes de l'estiu és el mosquit tigre, que des que es va detectar a Catalunya el 2004 (i a Barcelona el 2005), ha estat al centre de totes les converses i les campanyes de prevenció de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). I és que les picades de les femelles d'aquesta espècie són més freqüents que el de la resta, i poden transmetre malalties com les produïdes pels virus Chikungunya, dengue i Zika, tot i que a la ciutat no s'hagi detectat cap brot important en els darrers anys.   Un nombre variable de mosquits Saber el nombre exacte de mosquits que hi ha a la ciutat és una tasca gairebé impossible. Comptar-los no és fàcil: són ràpids, tenen una vida molt curta i poden aparèixer arreu, tant en terreny públic com privat. La millor manera d’estimar si aquest any n’hi ha més o menys que l’anterior és comptar-los acabats de sortir dels ous, quan encara no poden volar, segons explica a Verificat Tomàs Montalvo, cap del servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. L’ASPB fa controls rutinaris a 82 punts de vigilància de la ciutat, que escull en funció d’o

No pagar per l’aigua en un bar o restaurant ja és una realitat gràcies a la nova llei que pretén reduir els plàstics d’un sol ús. A partir d’ara, el sector de l’hostaleria i la restauració –i a partir de l'any que ve, també els festivals i esdeveniments esportius– està obligat a oferir de manera gratuïta aigua no envasada –de l’aixeta– als clients. Amb aquesta mesura també ha tornat un dels clàssics debats de la sobretaula barcelonina: l’aigua que surt de l’aixeta és la mateixa a tota la ciutat? Doncs no. L’aigua que surt de les aixetes de Barcelona no sempre és la mateixa, però aquesta variabilitat no té res a veure amb barris, districtes ni amb l’ordenació de la ciutat, sinó amb les anomenades zones d’abastament. Són ‘àrees geogràficament definides”, en què l’aigua té una qualitat que pot “considerar-se homogènia en la major part de l’any”, segons consta a la normativa per la qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Barcelona disposa de tres zones d’abastament, cadascuna de les quals subministra aigua d’origen diferent a una regió concreta de la ciutat. Part dels districtes de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella (zona B1) reben aigua del riu Llobregat i de la dessalinitzadora del mateix nom; a les àrees de Sant Andreu i Nou Barris (zona E) hi arriba l’aigua procedent del riu Ter i de l’aqüífer del riu Besòs; i la resta de Barcelona (zona D) s’abasteix amb una barreja d’ambdues conques i de la dessalinitzadora del Llobregat, segons el dar

Con la llegada de la primavera, muchos barceloneses sufren por problemas respiratorios que causan algunos árboles de la ciudad. Molestias en los ojos y en la garganta, tos, congestión nasal… síntomas bastante desagradables que se asocian a las alergias, pero que también pueden ser ocasionados cuando el polen entra en las vías respiratorias. En Barcelona, un 25% de los árboles plantados generan cantidades 'máximas' de polen, por eso, en 2012, el Ayuntamiento inició un proyecto para equilibrar y diversificar las especies de árboles de la ciudad. Los plátanos de sombra, los cipreses, las encinas y los robles son las especies clasificadas como las que generan mayor cantidad de polen por el Punt d'Información Aerobiològica de la Universidad Autónoma de Barcelona. Solo el plátano de sombra supone el 23% de todos los árboles de la ciudad; hay 46.489, del total de 232.393 árboles de la trama urbana. Durante muchos años esta especie fue la única que se plantó en la ciudad porque, no solo los viveros tenían una oferta limitada, sino que se le halló muchos beneficios para la ciudad: hace buena sombra, se adapta bien a todo por todas partes, tiene un crecimiento rápido y tiene pocas enfermedades. Los plátanos se han convertido en un emblema de Barcelona, los barrios donde tienen más presencia son El Parc y La Llacuna del Poblenou, la Dreta de l'Eixample y la Antiga Esquerra de l'Eixample. Ahora, con el Pla director de l'arbrat de 2017-2037 el Ayuntamiento se ha propuesto equilibrar y div

Amb l’arribada de la primavera, molts barcelonins pateixen pels problemes respiratoris que causen alguns arbres de la ciutat. Molèsties als ulls i a la gola, tos, congestió nasal… símptomes força desagradables que s’associen a les al·lèrgies, però que també poden ser ocasionats quan el pol·len entra a les vies respiratòries. A Barcelona, un 25% dels arbres plantats generen quantitats ‘màximes’ de pol·len, per això, el 2012, l’Ajuntament va iniciar un projecte per equilibrar i diversificar les espècies d’arbres de la ciutat. Els plàtans d’ombra, els xiprers, les alzines i els roures són les espècies classificades com les que generen més quantitat de pol·len pel Punt d’Informació Aerobiològica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Només el plàtan d’ombra, suposa el 23% de tots els arbres de la ciutat; n’hi ha 46.489, del total de 232.393 d’arbres de la trama urbana. Durant molts anys aquesta espècie va ser l’única que es va plantar a la ciutat perquè, no només els vivers tenien una oferta limitada, sinó que se li va trobar molts beneficis per la ciutat: fa bona ombra, s’adapta bé a tot arreu, té un creixement ràpid i agafa poques malalties.  Els plàtans s’han convertit en un emblema de Barcelona, els barris on tenen més presència són El Parc i La Llacuna del Poblenou, la Dreta de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Ara, però, amb el Pla director de l’arbrat de 2017-2037 l’Ajuntament s’ha proposat equilibrar i diversificar els arbres de la ciutat amb l’objectiu que

Un runrún habitual entre los propietarios de perros de Barcelona es que cada vez hay menos espacios para llevar a pasear a sus mascotas. Puede parecer más una percepción que una realidad, aunque, de hecho, el espacio se ha reducido un poco desde el 2010. Lo que ocurre es que el número de perros que viven en la ciudad se ha disparado, según los datos de identificaciones facilitadas por el Consell de Col·legis Veterinaris a Verificat. Actualmente, hay ocho veces más perros que en 2002. Sin embargo, los espacios de ocio para ellos ha pasado de 119 en 2010 a 116 en 2022, tres de ellos añadidos justamente este año, de acuerdo con los datos facilitados por el departamento de prensa de Benestar Animal de l’Ajuntament. En 2002 había 20.402 perros identificados en la ciudad, según el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya y en el primer trimestre de 2022 cerró con 173.584. Por tanto, en la actualidad hay ocho veces más perros que hace dos décadas. Un 15,2% de los hogares en Barcelona tienen al menos un perro, según la encuesta de servicios municipales de 2021. La responsable del Ajuntament en esta materia, Carmen Mate, explica a Verificat que aunque el número de áreas habilitadas específicamente para los perros ha variado poco, en los últimos años se han construido zonas nuevas y se han ampliado otras. También se están eliminando algunas "que eran demasiado pequeñas y que no tenían sentido", apunta. ¿Qué son los espacios para perros? El Ajuntament define las áreas para

Un rum-rum habitual entre els propietaris de gossos de Barcelona és que cada cop hi ha menys espais per a portar a passejar les seves mascotes. Pot semblar més una percepció que una realitat, tot i que, de fet, l’espai s’ha reduït una mica des del 2010. El que passa és que el nombre de gossos que viuen a la ciutat s’ha disparat, segons les dades d’identificacions facilitades pel Consell de Col·legis Veterinaris a Verificat. Actualment, hi ha vuit vegades més gossos que el 2002. Malgrat això, els espais d’oci per a ells ha passat de 119 el 2010 a 116 el 2022, tres d’ells afegits justament aquest any, d’acord amb les dades facilitades pel departament de premsa de Benestar Animal de l’Ajuntament.  El 2002 hi havia 20.402 gossos identificats a la ciutat, segons el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya i el primer trimestre del 2022 va tancar amb 173.584. Per tant, en l'actualitat hi ha vuit vegades més gossos que fa dues dècades. Un 15,2% de les llars a Barcelona tenen almenys un gos, segons l’enquesta de serveis municipals del 2021. La responsable de l’Ajuntament en aquesta matèria, Carmen Mate, explica a Verificat que tot i que el nombre d'àrees habilitades específicament per als gossos ha variat poc, en els últims anys s’han construït zones noves i se n’han ampliat algunes altres. També se n’estan eliminant algunes “que eren massa petites i que no tenien sentit”, apunta. Què són els espais per a gossos L’Ajuntament defineix les àrees per a anim

El suelo de una ciudad puede decirnos muchas cosas. Y el de la ciudad de Barcelona, también. Desde las marcas que indican la ruta modernista de la ciudad a grafitis y pintadas que te sacan una sonrisa esperando al paso de cebra para cruzar. A los más atentos o a los que caminan mirando al suelo seguro que les suenan unos clavos de metal, una especie de botones que pueden verse en diferentes puntos de la ciudad. Técnicamente llamados vértices geodésicos, que a priori pueden pasar desapercibidos, han sido esenciales para crear el mapa de la ciudad y son imprescindibles para construir un edificio, entre otras funcionalidades. Pero, ¿qué significado tienen y cuándo se utilizan? Los vértices geodésicos son referencias que utilizan los topógrafos, los expertos en analizar los terrenos, para conocer la localización exacta de un punto concreto, explica a Verificat Joel Grau Bellet, jefe de la unidad de geodesia del Instituto Cartográfico y Geodésico de Cataluña (ICGC), el organismo encargado de extender estos puntos por el territorio catalán. Es decir, cuando vemos un clavo de estos en el suelo significa que en ese lugar se ha tomado una medida muy exacta de la latitud, la longitud y la altura a la que se encuentra, según detalla el Instituto Geográfico Nacional. ¿Y para qué sirve esto? Para entenderlo, Grau lo explica así: "Si hacemos una cartografía de base donde dibujamos las aceras y las calles y después viene la empresa que pone la fibra óptica, después la empresa que pone la al

El terra d’una ciutat ens pot dir moltes coses. I el de la ciutat de Barcelona, també. Des de les marques que indiquen la ruta modernista de la ciutat a grafitis i pintades que t'arranquen un somriure esperant al pas de zebra per creuar. Als més atents o als que caminen mirant al terra segur que els sonen uns claus de metall, una mena de botons que es poden veure en diferents punts de la ciutat. Aquests cèrcols metàl·lics, tècnicament anomenats vèrtexs geodèsics, que a priori poden passar desapercebuts, han sigut essencials per crear el mapa de la ciutat i són imprescindibles per poder construir un edifici, entre d’altres funcionalitats. Però quin significat tenen i quan s’utilitzen?  Els vèrtexs geodèsics són referències que fan servir els topògrafs, els experts en analitzar els terrenys, per conèixer la localització exacta d’un punt concret, explica a Verificat Joel Grau Bellet, cap de la unitat de geodèsia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), l’organisme encarregat de desplegar aquests punts pel territori català. És a dir, quan veiem un clau d’aquests a terra significa que en aquell indret s’ha pres una mesura molt exacta de la latitud, la longitud i l’altura a la qual es troba, segons detalla l’Institut Geogràfic Nacional. I per a què serveix això? Per entendre-ho, Grau ho explica així: “Si fem una cartografia de base on dibuixem les voreres i els carrers i després ve l’empresa que posa la fibra òptica, després l’empresa que posa la claveguera i despr

No hay estudios que verifiquen que la batería del móvil se acaba siempre en los momentos más inoportunos, pese a que todos sabemos que es así. Por eso, cuando llegamos a un bar, restaurante o espacio cerrado buscamos enchufes con la mirada o directamente entramos con el único propósito de poder cargar nuestros dispositivos electrónicos. Pero un espacio donde los barceloneses y barcelonesas pasan de media 37 minutos al día quietos puede parecer idóneo para aprovechar y cargar la batería al 100%: el transporte público. No todas las líneas de metro o autobús ofrecen esta opción actualmente en Barcelona, pero desde 2015 se han ido introduciendo entradas USB (Universal Serial Bus) progresivamente, y se prevé que cada vez estén disponibles en más servicios de TMB, no solo en el transporte en sí, sino también en las estaciones.  Y con la llegada de este servicio, los rumores: ¿es seguro cargar el móvil en espacios públicos? ¿Nos pueden hackear? ¿Qué peligros hay? Esta preocupación es lógica porque como comenta la experta Ruth García, técnica de ciberseguridad del Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE), "nuestros datos son valiosos porque los delincuentes hacen negocio con ellos". Pero, ¿es un rumor fundamentado? Te lo contamos.   Foto: Miguel Ángel Cuartero (TMB) Para saber si las entradas de USB son seguras, tenemos que saber que cuando enchufamos nuestro móvil a la corriente a través de un USB pueden pasar dos cosas: que el dispositivo se cargue y/o que se transmitan dato