Amama

Euskadi està canviant molt. L’equilibri entre el món rural de tradicions arrelades als boscos entra en contradicció amb una societat moderna i urbana que mira cap enfora. Aquesta lluita vertebra el film d’Asier Altuna. Cinema antropològic? Pot ser. En tot cas, memòria d’una forma de vida que desapareix. El mas deixa de ser l’amama de l’ànima basca. És curiós que, en una societat on l’àvia representa la saviesa atàvica, la dona ocupi un lloc tan poc rellevant. 'Amama' té una gran virtut: està feta des del punt de vista d’algú que coneix molt bé el mas i el que significa. Però també té un gran problema: la banalitat de buscar en el videoart el contrapunt urbà de la història. En l’enfrontament visual dels dos mons, la modernitat artística surt perdent davant la força de la naturalesa.