[title]
Dedicat a Ettore Scola, aquest segon llarg de Pif (pseudònim del palermità Pierfrancesco Diliberto) vol ser una comèdia històrica, al voltant de l’alliberament d’Itàlia a la Segona Guerra Mundial, i amb prou feines acaba erigint-se en petit homenatge a la comèdia clàssica italiana. No hi falten ni Lucky Luciano, ni escenes bèl·liques de caire humorístic, ni vinyetes d’inspiració més o menys neorealista, ni una història d’amor que vertebra el relat, però el que acaba guanyant és una explotació entre còmica i sentimental d’un determinat tipisme sicilià, amb secundaris que sembla que hagin de fer gràcia per obligació i situacions sempre forçades i artificials. Una única conclusió: Pif és millor com a actor que com a director, la qual cosa no vol dir molt.