Aquaman

Si mai heu desitjat veure un àpat de cinc plats de marisc enfrontant-se en una batalla campal davant dels vostres ulls, els 20 minuts finals d''Aquaman' us semblaran antològics. Llagostes gegants i crancs lluiten contra taurons armats i un exèrcit de criatures que neden en columnes de bombolles. Udolant amb el seu trident i l'armadura daurada hi ha el megatatuat Arthur (interpretat per Jason Momoa) o, com li agrada que li diguin, Aquaman.

Dirigida per James Wan, un home que acumula a la motxilla grans èxits com 'Saw' i majúsculs fracassos com 'Fast and Furious 7', 'Aquaman' sembla adaptar els moments més psicodèlics del superheroi amfibi de la DC Comics, que ha inspirat àlbums d'allò més llampants, recreant un món de meravelles malignes que habita sota la superfície de l'oceà. Entrar en la proposta d'aquesta pel·lícula significa aguantar la respiració durant dues hores. 

Poc importa la intriga. És igual qui guanyarà la lluita, qui es farà l'amo dels mars i governarà sobre la mítica ciutat d'Atlantis i les seves tropes. El millor que podeu fer, com a espectadors, es deixar-vos endur pels corrents de l'aigua, surant amb la banda sonora de Rupert Gregson-William, homenatge a la bruixeria musical de Jean-Michel Jarre.