[title]
És el cinema infantil actual una manera d’infantilitzar encara més els nens i les nenes del segle XXI? En el cas que ens ocupa, poc es pot dir de la història d’un nano australià que s’ha quedat orfe de mare, lluita amb la depressió del pare i troba el seu camí en un campionat d’avions de paper, on aprendrà el valor de la família i l’amistat. Robert Connolly hauria pogut tirar per camins més subtils i transformar aquest material mitjançant una posada en escena respectuosa tant amb els personatges com amb l’espectador. No és així, però, i la pel·lícula prefereix oferir una factura tècnica i narrativa d’impecable correcció, sí, però al servei d’una mena de manual d’autoajuda per a infants, d’una reaccionària oda a la superació repleta de secundaris suposadament entranyables i missatges de fatigosa obvietat. Paper mullat, al cap i a la fi.