[title]
Vèiem la nova pel·lícula de Roman Polanski i a l’acte ens recordàvem de Ben Kingsley lligat de mans i peus i amb un tall d’esparadrap a la boca, a la cabana de 'La mort i la donzella'. Hi ha alguna cosa que va tornant en el cine del director de 'La llavor del diable', i és una sensació de claustrofòbia obsessiva amarada de suor freda. Per això aquesta història sembla sorgida de les seves entranyes. I tanmateix hi ha molts altres factors responsables que 'Basada en hechos reales' ens faci explotar el cervell.
El guió, un trencaclosques d’Olivier Assayas, adapta la novel·la que la francesa Delphine de Vigan va escriure just després de 'Res no s’oposa a la nit', aquell llibre confessional en què parlava de la seva família, i que començava molt abrupte amb el suïcidi de la mare, davant de la imatge del cadàver blavós estès al terra del seu apartament de París. A De Vigan, l’exercici d’expiació li va resultar tan malaltís que, un cop acabat, el que li va sortir de dins va ser un thriller de terror psicològic de l’estil 'Misery', pur Stephen King, en què ella mateixa es posava en perill.
Bé, expliquem-ho. 'Basada en hechos reales' va d’una escriptora deprimida i en ple bloqueig creatiu, que una nit coneix una dona inquietant, sofisticada, vestida amb mitges negres i taló alt; una dona que no vol revelar el seu nom però que resulta terriblement persuasiva, amb els ulls tan ben marcats de rímel. I, com un vampir que entra per la finestra en caure el sol, l’escriptora ofuscada permet que la desconeguda es fiqui en la seva vida fins que li clava l’ullal al coll. Emmanuelle Seigner i Eva Green, en aquest cos a cos delirant, coronen la funció.