[title]
Zack Snyder i aquest pastitx maldestre ens cauen a sobre com una làpida de 250 milions de dòlars per sepultar el gènere dels superherois, que feia temps que reclamava un descans a tan vigorèctic ritme de facturació. 'Batman vs. Superman' estava cridada a ser un trampolí gloriós per a una nova franquícia de la 'Lliga de la Justícia' de la DC Comics. Però sembla que no ha entès de què va el tema. Hi falta el punt d’humor i autocrítica de 'Los vengadores' que Joss Whedon va saber brodar. Hi falta una interpretació estel·lar, com la de Heath Ledger a 'El cavaller fosc'. I hi falta aquella dignitat clàssica de Christopher Reeve.
En comptes de tot això, Henry Cavill dóna vida a un Clark Kent d’allò més insípid. I, encara pitjor, Ben Affleck encarna un Bruce Wayne tan bidimensional que no t’ho creus. L’un i l’altre s’enfronten en una ciutat que encara intenta recuperar-se després del desastre final d’'El hombre de acero', i cap dels dos no és capaç de fer que la pantalla s’encengui. La seva primera trobada és una mena de Pacino contra De Niro a 'Heat'. Afegiu a l’equació l’aportació esgotadora de Jesse Eisenberg, en el paper del milionari Lex Luthor, tartamut i carregat de tics, i Amy Adams com a Loise Lane, que no havia estat mai tan perduda en una pel·lícula.
La trama arrenca amb la destrucció d’un emblemàtic edifici, en una explosió sense rastre de sang que esvera el personal de la Casa Blanca. Minuts després, el rerefons polític desapareix i ens trobem amb una mena de producte 'fanboy' anunciat amb tambors tribals. El final de la història, ja us el podeu imaginar: és el típic combat sense sentit, on l’èpica grandiloqüent acaba aplanant-ho tot, situat sobre un escenari de ruïnes colossals. Només la banda sonora de Hans Zimmer i Junkie XL, inspirada en les partitures de Sergei Prokófiev, aconsegueix salvar algun moble. Per la resta, sembla que estem assistint al funeral d’una llarga tradició. Però, ep!, no desesperem. Ja sabeu que un superheroi mai no mor del tot.