[title]
Fa un any, 'Wonder woman' arribava a la pantalla amb la voluntat de remoure el cinema 'mainstream' i flirtejar amb el feminisme. Ara és 'Black Panther' la pel·lícula que proposa una transgressió en l’imaginari del cinema de superherois. El personatge creat per Stan Lee i Jack Kirby és l’eix d’una pel·lícula d’aventures que se submergeix en les arrels de la colonització i del conflicte racial. 'Black Panther' viatja primer a l’Àfrica, on hi ha Wakanda, una civilització que, sota una aparent pobresa, amaga una de les tecnologies més poderoses del món. “El Dorado no era a l’Amèrica Llatina, sinó a l’Àfrica”, diu un dels personatges. Com a 'Z, la ciudad perdida', la fascinant pel·lícula de James Gray que es va estrenar l’any passat, a 'Black Panther' s’eliminen tots els prejudicis i s’afirma que la civilització no és cosa només dels països occidentals.
Aquesta és una de les idees d’una pel·lícula que es construeix essencialment sobre el seu discurs sociològic. El Pantera Negra, el nou rei de Wakanda, haurà de lluitar, primer, contra un traficant d’armes amb el rostre d’Andy Serkis. L’actor, expert a encarnar personatges passats pel filtre de la tecnologia digital, mostra aquí la seva cara. El seu personatge és un dels problemes al qual ha de fer front el Pantera Negra. L’altre, podríem dir, és el mateix sistema. El discurs de 'Black Panther' dona peu al debat. En ell es troba la transgressió d’una pel·lícula que, per la resta, es construeix sobre excessius convencionalismes estètics i narratius.